Segimon Blujats, un promotor immobiliari del segle XVII.

El carrer del Mas Pinell ostenta el títol de ser  el carrer més llarg de Palafolls,  va del veïnat de Santa Maria, travessant la riera de la Burgada, fins a tocar la carretera d’anar a Blanes. Però no sempre ha estat així , d’ençà les primeres cases, a finals  del segle XVII, fins a la primera meitat del segle XX no va passar d’onze cases.

El seu origen  rau en un camí conegut com el camí d’anar a mas Pinell,  situat en mig de terres  del mas del mateix nom.

El vint-i-u de setembre del 1599 el Pere Pinell, propietari del mas  de vint jornals, el ven   al Pere Jordà Moresch,  per tant el casal  junt amb totes les terres és absorbit pel mas Jordà.

Els Jordà comencen al 1688 a establir  gent en  cossos creats a peu del camí,  on s’hi hauran  de construir  cases amb la seva façana alineada a peu del camí.

El procés d’aquests establiments venia donat per  la demanda de diferents persones  d’instal·lar-se a la zona,  i propietaris de terres  creaven aquests  cossos per oferir a la demanda existent. Aquests tipus d’  establiments es regien per un contracte, en el que  s’acordaven   diferents condicions, de com i quan construir-hi una casa.

El naixement del nucli del veïnat de les Ferreries, el que ara coneixem com a Palafolls centre, va venir donat per la creació dels cossos de diversos propietaris de terres,  que van  donar pas a la creació de  l’actual plaça i carrer Major, del carrer Passada i el carrer de Baix fins aquell moment.

Entre el 1688 i el 1689 el Josep Vinyes Jordà Moresch, hereu del mas Jordà Moresch,  ha establert quatre    cossos consecutius,  tres  de trenta pams d’amplada  i vint  canes de llarg;  al Bernat Moreu, Josep Valls i a l’ Antoni Valls, i un de seixanta   pams i vint canes també al Joan Prats. 

D’aquests quatre  només s’edificarà parcialment el cos del Josep Prats, aquest però, abans  haurà dividit el cos en dues parcel·les i s’edificarà la de la banda de migdia, un cop donada a la seva germana Maria, casada amb el Rafael Valls.

Davant el fracàs dels establiments, de cinc cossos finals només han complert l’acord quatre, els Jordà  restableixen al 1692 al Segimon Blujats   en  tots els que no s’han construït,  més un de nou que creen llavors  al cap del carrer, el que ara és la cantonada carrer Sindicat amb carrer mas Pinell.

Normalment cada establiment era fet  a una família que pretenia instal·lar-s’hi, però establir al Segimon és un cas únic a Palafolls, ell que  masover del mas Ricastell de Tordera, del que sembla no tenia cap intenció de marxar-hi.

En el període de dotze anys construeix una casa a cada un dels cinc cossos,  en aquest moment podríem dir que  neix el carrer, les cinc cases del Segimon més la que ja havia construït la Maria Prats.  Tenim un nou  carrer amb  sis cases consecutives,  les que ara  coneixen com a ca l’Agutzil, ca l’Albert, can Simon, can Robert,  can Ribetes i can Lloret.

Carrer mas Pinell al 1704.

Un cop construïdes les cases, el Segimon les vendrà totes  al 7-5-1704 a diferents propietaris, al Miquel Palomeres, al Salvador Freixes, a l’Esteve Depau, al Miquel Roca i al Joan Fullà.  

Construir cinc cases per  vendre-les és tota una operació immobiliària, per tant, el Segimon Blujats podem considerar-lo, salvant les distàncies en el temps, com  el primer promotor  a Palafolls, i el carrer mas Pinell com la primera promoció d’habitatges, res a envejar del que ens portarà el final del segle XX a Palafolls.

Xevi Salicrú.

Bibliografia

Salicrú i Siscart, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls, s. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2016.