diumenge, 8 d’abril de 2018

Que no falti neu.



Temps enrere, al setembre del 2016, parlava en aquest bloc  de les dues Festes Majors de Palafolls, ara,  quasi dos anys més tard, puc aportar, crec,  una dada força interessant que ens constata la antiguitat de la festa del vuit de setembre a Palafolls.

En aquella entrada ja deia que hi havia una forta tradició de celebrar-la ja abans de la consagració de la nova parròquia, Santa Maria de Palafolls, dedicada a aquesta festivitat. La tradició oral ja semblava apuntar  que aquest dia sempre s’havia fet ofici de festa a la parròquia mare, la de Sant Genís de Palafolls. El Joan Amades ja en recollia alguna cosa, però la falta d’un arxiu parroquial, sobretot, ens deixava sense dades de la seva celebració.

Ara, la troballa d’un document*,  que en principi no té res a veure amb les celebracions,  ens aporta una dada interessant, i corrobora la seva llarga tradició.

El document, notarial, és l’arrendament de la gabella per part de la Universitat de Sant Genís de Palafolls.

La gabella era el monopoli de certs productes de primera necessitat, com ara el vi, el pa, oli ,  sal i altres,  que  les universitats arrendaven  per un any.

El 27 d’abril de 1749 es reuneixen els quatre  regidors de la universitat de Sant Genís de Palafolls, a semblança del que ara podria ser un ple, el Jaume Pere Martí Bigas, regidor diputat,  el Miquel Pedrer i Vila, el Josep Comas i el Cristòfol Cavaller i Puig, per atorgar  a Francesc Nualart, bracer  veí del veïnat de les Ferreries, la concessió de la gabella del primer de maig d’aquell any fins al trenta-u d’abril del següent.

Se li concedeix la potestat de vendre en exclusivitat  pa i vi, el que en diuen  fleca i taverna, i tots els productes que eren inclosos dins la gabella , oli, espardenyes, peix salat;  com son arengades, sardines, tonyina i  bacallà; confitats, esclops, arròs, fideus, llegums, aiguardent, pebres i altres quincalles i coses,  recalcant que ningú més ho pot fer a tota la parròquia i dins la jurisdicció dels regidors. Se li cedirà pel any de concessió la casa del comú,  l’actual Ajuntament, on hi haurà de tenir una habitació per donar allotjament,  menjar i beure, guardant-se els regidors l’estable, en cas de necessitat.

Al llarg del document no sols s’explicita els drets que tindrà l’arrendatari, sinó  també  tot un plec de deures.

Haurà de tenir durant tot l’any la previsió de la demanda que pugui tenir de pa i vi claret bo  “per tots  lo que lin aniran â comprar”. De pa n’ha de fer de ral, de sou i de sisenes, i se li donarà per cada  quartera de blat deu rals i per cada carrega de vi dotze rals, i sense poder carregar-hi els ports. També haurà de proveir tots els productes de la gabella, sota pena  de tres lliures en cas de no tenir provisions, que  s’hauran d’ingressar al cofre de l’Excel·lentíssim Senyor del terme. Haurà d’afinar els pesos, i ningú en tota la jurisdicció podrà vendre a la menuda, tan sols podran vendre  la quarta part de la seva collita, sota pena també de tres lliures.

Però hi ha un dels deures que ha de complir l’arrendatari i que és el motiu d’aquesta entrada,  la de proveir, el dia de Sant Genís i el dia de la Mare de Déu de Setembre, de neu a la parròquia.

Podria passar com a simple deure, però tenir neu a disposició aquells dies era un luxe, un luxe que estava obligat només dos dies, dates importants al calendari de la parròquia, on la comunitat  devia celebrar amb bones menges, àpats que s’havien d’acompanyar de beure fresc, i per tenir una bona beguda fresca feia falta neu, neu guardada a l’hivern  en pous de glaç, en zones  com el Montseny.  

Disposar d’aquell luxe aquelles dues dates, ens indica que també, com ja sabem del vint-i-cinc d’agost,  el vuit de setembre, ara Festa Major de Palafolls, ja era celebrada amb tots els ets i uts.

El document ens confirma que aquest dia ja era festa grossa al conjunt de  Palafolls,  quan encara no existia l’església al veïnat de les Ferreries.  Com ara ho segueixen sent el vint-i-cinc d’agost i el vuit de setembre, les dues Festes Majors del terme. De la diada de Sant Genís ja en teníem clara la seva antiguitat, conservem una església del segle X, ascendida a parròquia al XI, sota l’advocació de Sant Genís. Però podríem dubtar de la festivitat de setembre, ara aquest document ens confirma que almenys sabem que al 1749 ja era festa grossa. Una festa que ja celebrava tota la parròquia, i que al segregar-se’n una part agafa aquesta una  festivitat de la parròquia mare i la converteix en la seva Festa Major. Es produeix  una separació de parròquies i de facto un repartiment de les dues grans festes, on malauradament els parroquians de cada seu passaran a tenir només una de les festes.

A partir del moment de la construcció de l’església de Santa Maria de Palafolls l’any 1908, serà alçada a parròquia al 1929,  el veïnat de Sant Genís deixarà de celebrar el vuit de setembre, i el veïnat de les Ferreries deixarà de celebrar el vint-i-cinc d’agost, tots dos casos ocorreguts  erròniament en un segle,  en que els dos veïnats, tot hi estar sota el mateix Ajuntament, vivien una època de distanciament mai vista a la seva història. Aquests fets són explicats en aquest bloc,  el 30-6-2015.

Per tant sentim-nos nostres les dues diades  a tot  Palafolls i  en igual tracte, les dues festes són patrimoni i  arrels de tots.


Xevi Salicrú.

*Arxiu Històric Fidel Fita. Notarials Palafolls. llibre 925 f.162



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada