diumenge, 4 de febrer de 2018

L'escala de darrera l'església.



Hi ha un racó que intento passar-hi tot sovint,  és   l’escala  de darrera l’església de Sant Genís,  que porta   cap a la rectoria. No deixa de ser una escala normal, antiga, això sí,  marca una certa rusticitat, potser donada pels seu desgast al llarg dels anys.   Apropa dos elements carregats d’història, la rectoria i l’església, d’elles en sabem moltes coses, el seus orígens, la seva evolució com a edificis al llarg del temps, en sabem també dels  fidels de l’església i preveres que van viure a la casa rectoral, i aquesta gent ja  utilitzava  l’escala pressumptament.




Remenant  documentació, per saber  d’aquella gent i els edificis que habitaven,  a vegades surten petites coses, sense massa transcendència, però que acaben fent un relat molt molt complert.

Tenint entre mans el Capbreu del Priorat de Santa Maria de Rocarossa, el de  l’any 1735,  trobo  la declaració, entre moltes d’altres,   del Francesc Reig, senyor útil i propietari del mas Reig. Allà ens hi descriu una propietat que tenia per dita institució, tot i que aquest mas tenia el casal  i d’altres finques sota el Monestir de Sant Salvador de Breda.

Aquesta finca estava sota el Priorat pel seu origen,  igual que tota una sèrie de peces a l’entorn de la cellera de l’església de Sant Genís. Totes elles  havien format part del mas Thomas, un  mas que acaba desapareixent com a tal,  es divideix en moltes petites peces.  El que no sabem ara per ara és el destí del casal del mas, pot haver quedat   enrunat o canviat de nom,  en perdem  la pista.

 El buidatge complert d’aquest capbreu segurament ens portarà a conèixer el seu destí.

La  declaració de la peça d’en Reig ens  descriu varies coses;  paga de cens una gallina per Nadal al Priorat, peça que   té com a fill i hereu de l’Antoni Reig, segons el seu testament fet davant el rector de Sant Genís, el Gabriel Montenegro, el sis de febrer de 1695, i l’Antoni el tenia com a fill i hereu del Jaume Reig, que ho havia capbrevat el 10-6-1664. Ens diu també,  com passa a tots el capbreus, els  límits de la finca, i és aquí on apareix el petit detall.

Diu que limita a orient amb la rectoria, que fou de la Doma d’Avall i abans l’hort del mas Brossa; a migdia amb la escala i passador del cementiri de  l’església, i part amb Josep Molas i Vilar que fou abans de la Doma de Munt; a occident amb la Doma de Munt que posseeix ara en Josep Bonet i Hosta, i part amb una peça de terra que fou del mas Brossa, que té ara  el Francesc Reig pel Monestir de Sant Salvador de Breda; i al nord amb la riera.

Com diu, a migdia amb l’escala del cementiri, recordem que tot l’entorn de l’església, ara enjardinat,  era l’antic cementiri, aquella escala del 1732 és aquella escala d’avui, que tants dies m’agrada passar-hi.


Xevi Salicrú.

Capbreu de Rocarossa. AHFF. Notarials. llibre 913 f. 22.

2 comentaris:

  1. intentant posar-me al dia després d un temps sense llegir-te Xavi, treball excel·lent, espero q algun dia al futur arxiu històric de Palafolls tot aquest treball enorme de recerca hi tingui un lloc privilegiat.Gracies per fer-me gaudir dels teus escrits.

    ResponElimina