Hi ha un racó que intento passar-hi
tot sovint, és l’escala
de darrera l’església de Sant Genís, que porta cap a
la rectoria. No deixa de ser una escala normal, antiga, això sí, marca una
certa rusticitat, potser donada pels seu desgast al llarg dels anys. Apropa
dos elements carregats d’història, la rectoria i l’església, d’elles en sabem
moltes coses, el seus orígens, la seva evolució com a edificis al llarg del
temps, en sabem també dels fidels de l’església
i preveres que van viure a la casa rectoral, i aquesta gent ja utilitzava l’escala pressumptament.
Remenant documentació, per saber d’aquella gent i els edificis que habitaven, a vegades surten petites coses, sense massa transcendència,
però que acaben fent un relat molt molt complert.
Tenint entre mans el Capbreu del
Priorat de Santa Maria de Rocarossa, el de l’any 1735, trobo la declaració, entre moltes d’altres, del
Francesc Reig, senyor útil i propietari del mas Reig. Allà ens hi descriu una
propietat que tenia per dita institució, tot i que aquest mas tenia el casal i d’altres finques sota el Monestir de Sant
Salvador de Breda.
Aquesta finca estava sota el
Priorat pel seu origen, igual que tota
una sèrie de peces a l’entorn de la cellera de l’església de Sant Genís. Totes
elles havien format part del mas Thomas,
un mas que acaba desapareixent com a tal,
es divideix en moltes petites peces. El que no sabem ara per ara és el destí del
casal del mas, pot haver quedat enrunat o canviat de nom, en perdem la pista.
El buidatge complert d’aquest capbreu
segurament ens portarà a conèixer el seu destí.
La declaració de la peça d’en Reig ens descriu varies coses; paga de cens una gallina per Nadal al Priorat,
peça que té com a fill i hereu de l’Antoni Reig, segons
el seu testament fet davant el rector de Sant Genís, el Gabriel Montenegro, el
sis de febrer de 1695, i l’Antoni el tenia com a fill i hereu del Jaume Reig,
que ho havia capbrevat el 10-6-1664. Ens diu també, com passa a tots el capbreus, els límits de la finca, i és aquí on apareix el
petit detall.
Diu que limita a orient amb la
rectoria, que fou de la Doma d’Avall i abans l’hort del mas Brossa; a migdia
amb la escala i passador del cementiri de l’església, i part amb Josep Molas i Vilar que
fou abans de la Doma de Munt; a occident amb la Doma de Munt que posseeix ara en
Josep Bonet i Hosta, i part amb una peça de terra que fou del mas Brossa, que té
ara el Francesc Reig pel Monestir de
Sant Salvador de Breda; i al nord amb la riera.
Com diu, a migdia amb l’escala del
cementiri, recordem que tot l’entorn de l’església, ara enjardinat, era l’antic cementiri, aquella escala del 1732
és aquella escala d’avui, que tants dies m’agrada passar-hi.
Xevi Salicrú.
Capbreu de Rocarossa. AHFF. Notarials. llibre 913 f. 22.
intentant posar-me al dia després d un temps sense llegir-te Xavi, treball excel·lent, espero q algun dia al futur arxiu històric de Palafolls tot aquest treball enorme de recerca hi tingui un lloc privilegiat.Gracies per fer-me gaudir dels teus escrits.
ResponEliminaM'afalagues!!!
ResponElimina