dijous, 14 de setembre de 2017

Genís Valls, artífex del carrer del Mig.


L’antic carrer del Mig a que faré referència en aquesta entrada és el que ara anomenem carrer Pi i Margall. Durant la Segona República, es canvia el nom de carrer del Mig per aquest, tot i que acabada la Guerra es tornarà a rebatejar com a “calle del Medio”. I no serà fins l’arribada de la democràcia que es recuperà el nom d’aquest il·lustre català, president de la Primera República. 

Ara, però, de fet existeix un  carrer del Mig que és la continuació d’aquest vell carrer, jo  em refereixo en aquest article al tram antic, que de fet, popularment es segueix coneixent com a carrer del Mig.

I per què del Mig ? Aquest carrer forma part d’un conjunt de tres carrers, amb el carrer de Dalt (actual Joaquim Ruhí) i el de Baix, formats tots tres al segle XVIII. El nom fa relació a  la ubicació que tenen entre ells.

Poques coses sabem del Genís Valls, va viure a la segona meitat del segle XVIII al   veïnat de les Ferreries, i on  hi  consta  com a treballador. No en sabem gaire res de la seva vida, ni si era casat o si va tenir fills. En aquell moment a Palafolls hi tenim dues famílies més que s’anomenen Valls, els  Valls Teulada i els Valls Roses, desconec si ell era membre d’una d’aquestes dues o forma part d’una tercera.

Si que sabem que el Genís tenia   dues propietats sota el domini directe del Duc de Medinaceli.

La primera,  que tenia a prestació d’Esteve Puigvert,  era una vinya, amb una part de bosc, d’una quartera de terra, provinent del mas Riera, i situada al paratge conegut com a Camp Garriga, de la que en pagava el delme  i tasca de dos octans de forment a l’Esteve Puigvert.

I la segona, una peça  de dos quartans de cabuda, provinent d’una peça més gran d’una quartera i  separada de la quintana del  mas Tosell, de la que pagava el delme  i  un cens, de tres octans d’ordi, el dia de Sant Feliu i Sant Pere d’agost al duc.

I és en aquesta  última peça on  el Genís començarà, el quinze d’abril del 1774,  a establir-hi cóssos per edificar, iniciant l’embrió d’un nou carrer. Aquest dia hi estableix tres cóssos, tots consecutius  a tocar el carrer de baix,  dos de 32 pams i un de 31 pams d’amplada. L’allargada, de llevant a ponent,  del cós   d’aquests i dels que establirà més endavant anirà de la  peça, a llevant ,  que posseeix la família Ribas a la peça, a ponent,  de l’Anton Aboyer.   En el contracte d’establiment del cós especifica  deixar a la part de llevant, a tocar la peça del Ribas, un   espai per formar  carrer.

Els veïns establerts són el Joan Roig, fent cantonada amb el carrer de Baix, l’actual casa núm. 25, seguit del Joan Formiga, actual núm. 23, i al Josep Roig, actual núm 21.

Ja tenim el carrer iniciat, al sis de juny de 1776 estableix dos veïns més, sempre consecutius, al Joan Bosch, a l’actual núm. 19, i al Cristòfol Comas, a la meitat nord de l’actual finca núm. 17. Al onze de març de 1781 estableix al Sebastià Ribas, a la part de migdia de la finca núm. 17, al vint-i-nou d’abril de 1781 a l’Andreu Puiggorri a l’actual número 15, al primer de gener del 1785 a l’Antoni Vicens a l’actual núm. 13 en un cós de 30 pams. Fins ara tots eren de 31 pams exceptuant aquest últim i els dos primers. I al nou de novembre de 1786 estableix al Jaume Puiggorri en un cós de 30 pams, l’actual núm. 11.

Un cop establertes aquestes nou primeres cases, els Ribas que limitaven amb el Genís per la part de llevant, venen el dotze d’octubre de 1788 la mateixa amplada de cós davant per davant de cada veí que havia estat establert pel  Genís per fer-hi casa. Quan compren tots tenen ja la casa edificada, ocupant tot el cós, cases sense eixida, per tant els fa necessari comprar tots un cós a l’altra banda de carrer.  Aquesta venda dóna com a resultat un carrer de cases amb l’eixida a l’altra banda de carrer.

A mitjans del segle XIX s’establiran quatre  cases més, aquestes sense eixida a l’altra banda del carrer, els números actual 9, 7, 5 i 1. Alguna d’elles compraran més terra darrera per fer-hi l’eixida, de la peça dels Aboyer. Es construeix,  en aquest moment, també una cinquena casa  a l’altra banda del carrer amb l’entrada a migdia del cós, per  tant sense entrada pel carrer del Mig, l’actual casa núm. 20 del carrer Francesc Macià.

I aquesta estructura acabada de formar a mitjans del XIX es mantindrà fins a finals del segle XX, quan algunes de les eixides es començaran a edificar.

Xevi Salicrú.

Bibliografia
Salicrú Siscart, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. Ajuntament de Palafolls 2016.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada