El Veïnat de les Ferreries és tot aquell territori situat entre el castell i la carretera d’anar a Blanes, i entre el
cementiri i el riu, aproximadament, limitant històricament al nord amb el veïnat
del castell (actual castell i Sta. Maria) al sud amb el veïnat de Sant Julià (actual
Sant LluÃs), a ponent amb el veïnat de Sant
GenÃs i a llevant amb el riu.
Abans d’anomenar-se de les Ferreries, era anomenat de la Burgada. A la documentació de principis del segle XVI s’anomena encara veïnat de la Burgada. Al llarg dels segles XVI i XVII es fa servir majorità riament la fórmula “veïnat de la Ferraria sive de la Burgada”, En un principi el topònim era utilitzat amb la forma singular, “Ferraria”, al XVII es va pluralitzant, fins arribar al XVIII on ja es generalitza la forma plural “Ferraries”, i desapareix el “sive de la Burgada” perpetuant-se la versió que ens ha arribat fins avui.
El primer topònim, Burgada, faria menció a un element geogrà fic, el torrent o riera de la Burgada, documentat en èpoques ben reculades, al capbreu de l’any 1502 del Terme del Castell de Palafolls ens hi situa moltes de les finques capbrevades, el seu significat el desconec, no apareix al diccionari de l’IEC , només hi surt la seva possible arrel “burg”, on ens diu que significa: barri a l’exterior d’una vila emmurallada, o una vila afranquida, segurament sense relació amb el nostre topònim. Curiosament on es forma aquesta riera hi tenim localitzat el mas Burg o Burch, mas que ésl'origen del grup de cases anomnades de la Ciutadella, que tindria una certa similitud amb el significat que li dóna l’IEC. Amb tot això podrÃem sostenir la hipòtesi de que el nom de la riera podria venir donat pel nom del mas que la veu néixer. El segon topònim, Ferreria , té dos possibles significats, relacionats amb el ferro, un seria l’obrador del ferrer i l’altre, el lloc on es tracta el mineral per extreure’n el ferro.
Moltes vegades algunes
fonts relacionen l’origen del nom del veïnat, amb la farga de destret del senyor del
castell. La farga de destret era la obligació del pagès de comprar i reparar
les eines a la farga del senyor. Jo personalment no trobo cap element que
relacioni una cosa amb l’altre, els abusos dels senyors varen ser abolits abans que el topònim Ferraria hagués aparegut definint el veïnat.
S’ha de tenir ben
present que l’ofici de ferrer és un element imprescindible al món rural, el
primer ofici que s’instal·la en una
comunitat agrÃcola, per petita que sigui, és l’ofici de ferrer,
imprescindible per les feines dià ries del món pagès.
El veïnat de la
Ferreria comença sent un veïnat de masies disperses, quan era anomenat de la
Burgada. A la segona meitat del XVI, quan ja apareixen les primeres cases
agrupades entre mitgeres, formant un petit carrer incipient, el primer ofici documentat és el de ferrer. Curiosament en aquell moment és quan apareix
el topònim Ferreria començant a substituir al de Burgada.
Capbreu de Pere Ferrari, ferrer, 1583.Arxiu Municipal de Sils |
Quan es comença a localitzar el topònim Ferraria a l’any 1583 és quan ja
hi tenim ben consolidada una ferraria a
l’incipient nucli de les Ferreries. El primer
ferrer documentat però al 1502 és el Pere Orenc on capbreva una ferraria i
casa instal·lada amb llicència senyorial tot just un any abans, la seva
localització és incerta, només sabem que
era al veïnat de la Burgada. El primers ferrers documentats ja en l’incipient
nucli, ja anomenat de la Ferraria, és el
Francesc Ferrari i l’Antoni Ferrari al
1583 (8). Tots dos en aquell moment són morts, la ferraria del Francesc la
regenta el seu fill i la del Antoni s’anomena la seva situació però no sabem si
està en funcionament. Tampoc sabem ell parentiu de tots dos ferrers, si que
sembla que la de l’Antoni no té continuïtat, podrÃem especular en que la
ferraria es desplaces i una fos la continuació de l’altra.
La coincidència d l’ofici amb el cognom és realment curiós,
Ferrarii és el genitiu de Ferrarius, ferrer en llatÃ. En molts documents
medievals, en llatÃ, apareixen els cognoms
en la seva forma llatina, que hem de transcriure
amb la seva forma catalana, doncs
aquella gent que esmenten ja no parlen pas llatà i eren coneguts amb la fórmula
catalana, tot i que en aquests documents
s’escrivia la forma llatina amb
consonà ncia amb el document. Al capbreu
del 1583, redactat en llatà a excepció
dels antropònims i topònims que estan en
català , només hi ha una excepció en el
cognom d’aquesta famÃlia, els Ferrari, que com he dit seria la versió llatina
de ferrer, tot i que la versió exacta acabaria amb dues i..
Els cognoms feia
entre dos i tres-cents anys que s’havien format, la coincidència és sorprenent,
estarÃem parlant d’una nissaga que mantenia l’ofici des de l’establiment dels cognoms? Com si ara el que es cognomina
Alemany fos encara de nacionalitat
alemanya o el que es diu Sastre, el seu ofici fos el de sastre. Els primers
cognoms definien caracterÃstiques, procedències, oficis...dels seus portadors i
que en un moment donat es converteixen
en hereditaris, formant els cognoms tal com els coneixen ara.
El Francesc Ferrari
deixa en herència la botiga de ferrer (ferreria) al seu fill Pere, documentat
l’any 1583. Aquesta botiga de ferrer
estaria en un punt on hi havia ja quatre cases, part de l’actual carrer Major.
No em consta que la nissaga continués a Palafolls i ni amb l’ofici.
Al 1665 ens consta un altre ferrer, situat a
la zona de l’actual carrer Passada, el Jaume Torres, iniciant una nova nissaga
de ferrers. A principis del XVIII apareix una
nova ferreria diferent, la del Benet Vila, al costat d’on havien estat
instal·lats els Ferrari, convivint dues ferreries, la de la famÃlia Torres i la
del Benet Vila. L’any 1749 segueixen
havent dos ferrers, l’Anton Torres i
l’Anton Aboyer, gendre del Benet Vila.
En entrar al segle
XIX l’ofici de ferrer s’ha desplaçat a la plaça, on hi consta la famÃlia
Fontané i cap a finals d’aquest segle la
famÃlia Roure, a la mateixa plaça però en un altre habitatge. A l’any 1924
tenim dues ferreries, la de la famÃlia Roure, amb el ferrer Josep Roure Gili, que continua a la plaça i la del LluÃs Amiel
Payet, vingut del poble d’Albons i situat a la casa encara coneguda com a cal
Ferrer, a la zona baixa del carrer Major, per on hi passen diferents ferrers,
l’Alfonso Oliver Rosés i en Miquel Roca Vallmitjana, vingut de Constantins
i gendre del LluÃs Amiel. En Miquel Roca
coincideix, en el temps, amb un altre
ferrer situat al carrer Major anomenat
Pidemunt, a la cantonada del carreró peatonal que porta al carrer de les
feixetes dels Leon.
A l’actualitat el
terme, veïnat de les Ferreries, ha entrat en desús, però es manté el topònim anomenant
una escola de Palafolls amb aquest nom.
També hi ha un element interessant, una
senyalització moderna de grans dimensions a la N II, a la rotonda de Sant
GenÃs, on ens assenyala una banda cap a
Sant GenÃs i l’altre cap a Les Ferreries, doncs aquesta cruïlla de dita
carretera parteix l’antic camà per anar
del veïnat de Sant GenÃs al veïnat de Les Ferreries, diria l’últim vestigi original
del nom, a vegades el Ministerio de
Fomento fa alguna cosa bé.
Xevi Salicrú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada