De quan les cases tenien nom.

El nucli de Sant Genís s’ha mantingut pràcticament amb la mateixa estructura que es va configurar  al segle XVIII, del qual se’n  poden diferenciar  dues zones.

Una, la primigènia ,  estaria a l’entorn de l’església, el que s’anomenaria la sagrera o cellera a l’època medieval, i una segona , el que ara anomenem  carrer nou i durant un temps anomenat també carrer de dalt, consolidat al llarg del segle XVIII.

Aquest primer nucli originari (segurament ja habitat al segle XIII) on  encara  el  podem diferenciar  perfectament,  hi tenim documentades set cases, totes ja construïdes al segle XVI, les quals van arribar fins a la segona meitat del segle XX.  Aquestes cases han format l’origen del carrer Sant Genís, també anomenat en algun moment carrer de baix o també  carrer de les ànimes.

I una mica separades d’aquest nucli, a la banda de ponent, hi hauria una masia, l’antic Mas Reig i a partir de les primeries del  XVII el mas Aigües, més tard anomenat can Reig, quan   l’antic Mas Reig es va dividir en tres  habitatges. Aquestes cases en algun moment s’han situat a la nomenclatura  com a Plaça de Sant Genís, ja que físicament no estaven ni al carrer Nou ni al carrer Sant Genís. La plaça era de fet l’era del Mas Reig que, en anar venut a parts, esdevingué un espai públic,  situat al bell mig del poble entre la part més antiga i la part més nova. A l’any 1932 el carrer que passava per baix la plaça  es va  modificar i es va fer passar per dalt la plaça, mutilant una part d’ella, d’aquesta manera es van unir a un mateix pla el carrer nou i el carrer sant Genís. Això fins a finals dels anys 60 quan el mur de pedra no va poder suportar el trànsit, encara el mateix que tenia l’era, i en un aiguat el mur es va enfonsar al mateix temps que el   pont que  hi havia  abans d’entrar al poble, davant el camp d’en Rabassa. El nou mur es va fer una mica més cap a migdia donant més amplada al carrer.

La  segona zona més tardana, que està una mica més enllà del Mas Reig,   s’hauria començat a edificar a partir de la segona meitat del segle XVII, quan la família Valldejuli de la Torra va començar a establir-hi  uns solars (anomenats patis a l’època) tots paral·lels, que anaven de nord a migdia, és a dir del camí que passava per la carena fins a la riera, anomenada llavors riera de Bossagay, d’amplada feien  tots aproximadament 32 pams. És així com es forma tota una renglera de cases entre mitjaneres formant un carrer on hi havia un antic camí. A finals del XVIII, més de cent anys després  del primer establiment, els Valldejuli encara hi segueixen establint gent, i tal com va quedar llavors   va arribar  pràcticament fins a la segona meitat del segle XX.

Aquests patis que es van començar a edificar havien format part de la quintana del  mas Antuny,   que la  arribava fins a tocar el mas Reig i el mas Aigües.  No sabem com va anar a parar a mans dels Valldejuli de la Torra, cal dir que hi ha alguna genealogia dels Valldejuli d’Amunt, una altra branca dels Valldejuli que  els vincula amb els  Antuny a mitjans del segle XV.

I totes aquestes cases que han format el Sant Genís més històric,  han mantingut el costum de ser anomenades amb el nom del llinatge que els ha habitat o amb el malnom d’algun dels seus estadants. Algunes l’han conservat ja de temps molt reculats, d’altres són més tardans.

Les de l’actual carrer Sant Genís, el  nucli primigeni,  començant per la part més baixa del poble serien:

Can Dalmau. Sant Genís nº17.  Situada a l’esquerra del carrer pujant, seria la primera casa que trobaríem, tradicionalment portava el número 1, i com a primera casa del poble hi havia a la façana aquelles rajoles on indicava nom poble,  partit  judicial i província, les originals les conserva un veí que les va salvar quan s'enderrocava la casa. Aquestes rajoles es van posar a la segona meitat del segle XIX arreu del país quan es va començar a oficialitzar el nom dels carrers i posar números a les cases. Sorprèn amb la visió actual que aquesta rajola fos  posada a Sant Genís i no al nucli de les Ferreries. Coneguda antigament com el Mas Dalmau de la Franquesa, Dalmau era el cognom dels antics propietaris que van ser fins a finals del XIX quan la van comprar els Puigdefàbregas. A l’actualitat hi ha un edifici d’habitatges.

Reproducció  posada on hi havia can Dalmau

Can Jan. Sant Genís nº19. Actualment és un solar i és de propietat municipal. En desconeixem l’origen del motiu, al padró de l’any 1880 ja era deshabitada i al de 1866 i vivia una dona sola, la Teresa Vilajoan de 62 anys.

Can Freixes. Sant Genís nº 21. Coneguda amb el  cognom dels seus antics propietaris, encara al padró del 1866 trobem com a propietari a Joan Freixas Gibert de 45 anys.

Aquestes tres estarien contigües, la que ara descriurem estaria separada de Can Freixes per un corriol.

Cal Tito.  A l’actualitat al solar que havia ocupat hi ha una plaça amb aparcament amb bateria. També fou coneguda com a ca la Leonor o ca la Candita, mare i filla tal com podem veure als padrons dels anys 30 i 40. Aquesta casa s’enderrocà  als anys 70 pel seu mal estat de conservació que amenaçava ruïna segons l’Ajuntament del moment.

I tornant al principi del carrer, a la banda dreta trobaríem primer:

La Rectoria. Sant Genís 18. Aquesta casa no està a peu de carrer, la façana mira cap a l’església. Tal com diu el nom ha estat la rectoria de la parròquia, a l’actualitat fa les funcions d’un habitatge més.

Seguint aquesta banda dreta del carrer trobem l’església i a davant la porta a tocar el cementiri  hi havia:

Casa del Lloc. Aquesta petita  casa es va enderrocar als anys 90, a la porta hi havia una llinda amb la data 1735, la pedra encara es conserva davant l’església. Havia tingut varies utilitats, el nom de casa del lloc ja indica un ús comunitari, podríem dir que va ser l’embrió de la primera casa consistorial. Va servir com a escola temporalment, magatzem de l’església i finalment com a habitatge.

Can Ferrer-hosta. Sant Genís nº22. La casa originaria, contigua de la casa del lloc, va ser enderrocada i al pati  s’hi va fer una nova, i anomenada també amb el mateix nom. El nom és deu a un habitant i avantpassat dels propietaris de nom Joan Hosta i ofici ferrer de finals del segle XVII. Actualment hi ha un centre lúdic.

  

Les cases  de la plaça:

Can Reig. Sant Genís nº25. Casa construida a la primera meitat del segle XVII pr la família Aygües, teixidors de lli, provinents de Cassà de la Selva, la néta d'aquests i hereva es casarà amb el Pau Reig , germà de l'hereu del Mas Reig. Encara en el padró del 1866 hi trobem com a cap de casa en Miquel Reig Rossell.

Mas Reig. Casal  dels Reig que després de la seva venda a l’encant l’any 1735 va  anar  venuda en tres parts, en l’actualitat dos cossos s’han tornar a aplegar sota el mateix propietari:

       -Can Quim.  Sant Genís nº 30. Aquest ha estat el cos més transformat, s’havia conegut com a cal Ferrer, per  l’ofici d’un propietari de finals del XIX, en Josep Martí Buch.

       -Can Florit. Sant Genís nº 28. Coneguda a mitjans del segle XX com a ca la Carme, el nom de la mestressa la Carme Ripoll Borrell filla de Sant Miquel de Cladells. A finals del segle XIX hi vivia la família Puig, avantpassat de l’eminent palafollenc conegut com a Pepet Florit.

       -Can Boia. Sant Genís nº26. A la actualitat aquesta casa està unida  amb la de can Florit. Deu el nom a un pastor de Llagostera que hi va viure tot sol i era  conegut com en Boia.

Les cases del carrer nou, també anomenat carrer del mig a la segona meitat del segle XIX, estan totes construïdes a la mateixa banda, pujant a l’esquerra, i començant per baix tenim:

Cal Tossut. Nou nº1. Al registre de cases de l’any 1923 la trobem anomenada com a can Joan Fuster.

Cal Fuster. Nou nº 5. Tant aquesta com l’anterior havien estat de la mateixa família, el fuster al que fa referència era el Joan Fexes Andreu de finals del XVIII.

Can Joantresa. Nou nº 7. A finals del XIX hi va viure el Joan Dalmau fill de la Teresa Martell i d’aquí ve el nom, una contracció de can Joan de la Teresa. També coneguda com a cal tatxo.  Va ser la casa natal del reconegut ninotaire Josep Cardona, conegut com a Nona.

Can Pepet. Nou nº 9. En Pepet era el pare de la última persona que hi va viure, però en el registre del 1923 quan aquest Pepet, Josep Salichs Bonet, encara no hi vivia ,la casa ja es coneixia com a can Jepet, diminutiu també de Josep. Coneguda també a finals del XIX com a can Xanito quan hi havia taberna.

Can Forn. Nou nº 13. Rep el nom d’antics propietaris segle XVIII cognominats Forn.

Can Serafí. Nou nº 15. L’any 1880 hi trobem com a cap de casa a en Serafí Rucosa Mas de 29 anys i fill de Canet, i com a propietària la seva sogra la Maria Dalmau, i al 1911 hi trobem també en Serafí Roig Rucosa, nét del primer.

Can Peptoni. Nou nº 17. Contracció de Josep Antoni, ens consta com a cap de casa l’any 1930 en Josep Carbó Freixes, que per testimonis orals fou batejat com a Josep Antoni.

Cal Groc.  Nou nº 19-21.  En desconeixem l’origen. A finals del segles XIX hi havia una botiga coneguda com a Can Joan Berro, hi consta a aquella època un Joan Carbó Font.

Cal Ros. Nou nº 23. L’avi del actual propietari era de cabell ros, en Sidro Alsina Cuní nascut l’any 1890.

Can Mustafà. Nou nº 25. Coneguda així doncs el pare de l’actual propietari cantava com un famós cantant de l’època anomenat Mustafà. Anteriorment s’havia anomenat can Mandares.

Can Biona. Nou nº 27. En desconeixem l’origen, existeix com a cognom, però no en tinc cap constància d’estar relacionat amb Sant Genís.

Can Gananci. Nou nº 31. En desconeixem l’origen.

Can Manel. Nou nº 33. En el padró de l’any 1950 hi trobem empadronat en Manel Pallí Llosa, nascut a França l’any 1911, on hi tenia  un bar que a la seva mort el regentà la seva dona, la Carmeta Carbó i Carbó, fins als anys setanta.

Can Pau. Nou nº 35. Nom d’un antic propietari, en Pau Cuní Masferrer nascut a cal bessó i mort a la guerra civil. Durant molt anys va ser l’última casa del carrer.

Casa del sot.  Era l'antic mas Antuny que amb la venda de totes les terres del mas va quedar com una casa més del poble. El nom era a causa de que va quedar per sota el nivell del carrer i uns metres separada. 

Xevi Salicrú