Es pot considerar
Sant Genís de Palafolls un poble?
Si ho preguntem als
actuals veïns no en tindrem pas cap dubte, però si consultem la documentació
generada al llarg de la història, ja no
queda tan clar això. Doncs tal com dic, hi ha un fort sentiment de pertànyer a un poble, diferent del
que seria l’actual Palafolls, un sentiment força tardà però. El Terme del Castell de Palafolls va donar
pas a tres municipis a l’època moderna, tres municipis on el seu origen serien
les tres universitats que es van formar al Terme.
L’època que
recularia, per explicar aquest procés de sentiment diferenciat de la resta del
municipi, seria a partir del segle XVII, quan la Universitat de Sant Genís de Palafolls ja forma
una entitat ben diferenciada de la resta del terme del Castell de Palafolls, on també trobaríem dues universitats ben consolidades, Vilanova de Palafolls i Sta. Susanna. Aquestes Universitats podríem
definir-les com a pobles. Totes tres universitats varen donar
pas a la creació de tres municipis durant el segle XIX, tres municipis
tres pobles, sense cap mena de dubte.
La nostra
universitat formada per cinc veïnats, on serien tractats igualitàriament
en un principi (l’exemple el tenim a la creació per privilegi reial l’any 1688
de poder formar Consell de deu persones, on hi havia d’haver dos representants per acada
veïnat) acabarien tenint més pes Sant Genís i Ferreries, els que tindrien un nucli consolidat, els altres tres
no passaran mai de masies disperses, per tant, on hi ha nucli la població sempre
serà més important. Sant Genís tot i ser el primer nucli acabarà perdent pes
davant Les Ferreries, sobretot a partir del XVIII, bàsicament degut a la seva millor situació vora el camí ral com per la proximitat de més grans extensions de terra de
conreu.
Durant tota aquesta
etapa el concepte poble, universitat i parròquia són sinònims en el cas de Palafolls, hem de pensar també que el
centre polític i religiós seguia sent a Sant Genís, això vol dir que tots els veïns havien
d’assistir molt sovint a Sant Genís, missa, enterraments, reunions Consells
Generals Universitats...
Al segle XIX les
coses canvien, el pes demogràfic de les Ferreries és molt superior al de Sant
Genís, i els seus veïns volen els serveis
més a la vora de les seves cases. Durant tot el XIX es pacta un equilibri de poders, quan
l’alcalde és de Sant Genís el tinent alcalde és de Les Ferreries, i quan
l’alcalde és de Les Ferreries el tinent alcalde és de Sant Genís. Al segle vint
això ja no es complirà, Sant Genís va perdent pes davant les Ferreries, ja només
es concedeix el càrrec de tinent alcalde a Sant Genís on al seu territori seria
reconegut com a alcalde de Sant Genís.
La creació de la
seu del primer Ajuntament també se situa a Les Ferreries, deixant com a cosa del passat les convocatòries de la Universitat
a peu de l’església. A finals d’aquest segle XIX també es demana tenir
església pròpia, tenint ja el 1908 l'edifici acabat i on el 1929 s'erigeix en nova parròquia. També el veïnat de Les Ferreries començarà a ser conegut com a
Palafolls, és a dir, una part s’apropiarà del nom del tot.
I és aquí quan neix
aquest sentiment diferenciat de pertànyer a dos pobles, sobretot el situaria al
primer quart del segle XX, les comunitats es diferencien sense cap mena de
dubte, on les dues comunitats evolucionen paral·lelament, com veiem en aquests sis següents punts:
- la Festa Major,
cada un té la seva, quan fins llavors
només n’hi havia hagut una.
-Intent d’agregació
a Malgrat. L’any 1926 els veïns de Sant Genís reclamen la segregació de la
resta del municipi i agregació a Malgrat.
-Intent de
segregació. L’any 1929 es redacta document per prohoms de Sant Genís, motivat
principalment per la creació de la nova parròquia de les Ferreries, per demanar
la independència, no s’arriba a fer públic.
-Sindicat pagès
diferenciat. Els pagesos de Sant Genís formen un col·lectiu diferent del de les
Ferreries, (tret important aquest quan el municipi era eminentment agrícola,
els pagesos de Sant Genís no participen d’aquells grans projectes que els pagesos
de Les Ferreries construeixen, teatre i
cafè, emblema de present i passat de Palafolls) El local sindicat que es
construeix a Sant Genís forma part d’una delegació del de Malgrat, més tard, però es constitueix com a independent.
- Escoles. La
creació de diferents escoles ja durant la república.
-Església. La creació d’una nova parròquia,
eix bàsic en una societat molt religiosa.
Tots aquests punts
deixen ben clar crec l’origen d’aquest sentiment, que no cal justificar, però,
ja que si existeix en el cor de la gent ja és prou vàlid, però crec que calia
puntualitzar uns fets que expliquen el
perquè de tot plegat.
Tot i que les coses
mai son igual i sempre evolucionen, actualment aquest sentiment ja no creix, i
no es transmet com ho ha fet al llarg del segle XX, diferents coses en tenen la
responsabilitat, la primera, és el
tancament de l’escola l’any 1988,
element bàsic; el creixement d’una urbanització on predomina un tipus de gent
poc arrelada al territori i on difumina aquest sentiment; el potent focus
d’atracció que forma les Ferreries a
nivell entitats, serveis, comerç, activitats extraescolars, escola, davant la
quasi nul·la atracció social de Sant Genís.
Quan els
integrants d’un col·lectiu perden les relacions entre ells tendeix a desaparèixer dit col·lectiu, a parer meu, és el que passa
amb Sant Genís, no hi ha punts o molt pocs de trobada entre els genissencs,
cosa que fa perdre el sentiment de pertànyer a un col·lectiu.
Però la història és
això, una evolució constant per a bé o per a mal.
Xevi Salicrú
