dimarts, 30 de juny del 2015

Veïnat versus Poble



Es pot considerar Sant Genís de Palafolls un poble?

Si ho preguntem als actuals veïns no en tindrem pas cap dubte, però si consultem la documentació generada al llarg de la història,  ja no queda tan clar això. Doncs tal com dic, hi ha un fort  sentiment de pertànyer a un poble, diferent del que seria l’actual Palafolls, un sentiment força tardà però. El Terme del Castell de Palafolls va donar pas a tres municipis a l’època moderna, tres municipis on el seu origen serien les tres universitats que es van  formar al Terme.

L’època que recularia, per explicar aquest procés de sentiment diferenciat de la resta del municipi, seria a partir del segle XVII, quan la  Universitat de Sant Genís de Palafolls ja forma una entitat ben diferenciada de la resta del terme del Castell de Palafolls, on també trobaríem dues universitats ben consolidades,  Vilanova de Palafolls  i Sta. Susanna. Aquestes Universitats podríem definir-les com a pobles. Totes tres universitats varen  donar  pas a la creació de tres municipis durant el segle XIX, tres municipis tres pobles, sense cap mena de dubte. 

La nostra universitat formada per cinc veïnats, on serien tractats igualitàriament en un principi (l’exemple el tenim a la creació per privilegi reial l’any 1688 de poder formar Consell de deu persones, on hi havia d’haver dos representants per acada veïnat) acabarien tenint més pes Sant Genís i Ferreries, els que  tindrien un nucli consolidat, els altres tres no passaran mai de masies disperses, per tant, on hi ha nucli la població sempre serà més important. Sant Genís tot i ser el primer nucli acabarà perdent pes davant Les Ferreries, sobretot a partir del XVIII, bàsicament degut a  la seva millor situació vora el camí ral com per la proximitat de més grans extensions de terra de conreu.

Durant tota aquesta etapa el concepte poble, universitat  i parròquia són sinònims en el cas de Palafolls, hem de pensar també que el centre polític i religiós seguia sent a Sant Genís, això vol dir que tots els veïns havien d’assistir molt sovint a Sant Genís, missa, enterraments, reunions Consells Generals Universitats...

Al segle XIX les coses canvien, el pes demogràfic de les Ferreries és molt superior al de Sant Genís,  i els seus veïns volen els serveis  més a la vora de les seves cases. Durant tot el XIX  es pacta un equilibri de poders, quan l’alcalde és de Sant Genís el tinent alcalde és de Les Ferreries, i quan l’alcalde és de Les Ferreries el tinent alcalde és de Sant Genís. Al segle vint això ja no es complirà, Sant Genís va perdent pes davant les Ferreries, ja només es concedeix el càrrec de tinent alcalde a Sant Genís on al seu territori seria reconegut com a alcalde de Sant Genís.

La creació de la seu del primer Ajuntament també se situa a Les Ferreries, deixant com a cosa del passat les convocatòries de la Universitat a peu de l’església. A finals d’aquest segle XIX també es demana tenir església pròpia, tenint ja el 1908 l'edifici acabat i on el 1929 s'erigeix en nova parròquia. També el veïnat de Les Ferreries començarà a ser conegut com a Palafolls, és a dir, una part s’apropiarà del nom del tot.

I és aquí quan neix aquest sentiment diferenciat de pertànyer a dos pobles, sobretot el situaria al primer quart del segle XX, les comunitats es diferencien sense cap mena de dubte, on les dues comunitats evolucionen  paral·lelament,  com veiem en aquests  sis següents punts:

- la Festa Major, cada un té la seva,  quan fins llavors només n’hi havia hagut una.
-Intent d’agregació a Malgrat. L’any 1926 els veïns de Sant Genís reclamen la segregació de la resta del municipi i agregació a Malgrat.
-Intent de segregació. L’any 1929 es redacta document per prohoms de Sant Genís, motivat principalment per la creació de la nova parròquia de les Ferreries, per demanar la independència, no s’arriba a fer públic.
-Sindicat pagès diferenciat. Els pagesos de Sant Genís formen un col·lectiu diferent del de les Ferreries, (tret important aquest quan el municipi era eminentment agrícola, els pagesos de Sant Genís no participen d’aquells grans projectes que els pagesos de Les Ferreries construeixen, teatre i cafè, emblema de present i passat de Palafolls) El local sindicat que es construeix a Sant Genís forma part d’una delegació del de Malgrat, més tard, però es constitueix com a independent.
- Escoles. La creació de diferents escoles ja durant la república.
 -Església. La creació d’una nova parròquia, eix bàsic en una societat molt religiosa.

Tots aquests punts deixen ben clar crec l’origen d’aquest sentiment, que no cal justificar, però, ja que si existeix en el cor de la gent ja és prou vàlid, però crec que calia puntualitzar uns fets  que expliquen el perquè de tot plegat.

Tot i que les coses mai son igual i sempre evolucionen, actualment aquest sentiment ja no creix, i no es transmet com ho ha fet al llarg del segle XX, diferents coses en tenen la responsabilitat, la primera,  és el tancament de l’escola  l’any 1988, element bàsic; el creixement d’una urbanització on predomina un tipus de gent poc arrelada al territori i on difumina aquest sentiment; el potent focus d’atracció que forma les Ferreries  a nivell entitats, serveis, comerç, activitats extraescolars, escola, davant la quasi nul·la atracció social de Sant Genís.

Quan els integrants  d’un col·lectiu perden  les relacions entre ells tendeix a desaparèixer  dit col·lectiu, a parer meu, és el que passa amb Sant Genís, no hi ha punts o molt pocs de trobada entre els genissencs, cosa que fa perdre el sentiment de pertànyer a un col·lectiu.
Però la història és això, una evolució constant per a bé o per a mal.

Xevi Salicrú


dilluns, 29 de juny del 2015

A mode de pròleg




Avui enceto aquest bloc, i m'agradaria que aquesta primera entrada  servís per justificar el seu nom, Vall de Bossagay.

Aquest era el nom que rebia la vall que forma el vessant de migdia de la carena on hi ha el poble de  Sant Genís i el vessant nord de la carena que va del Turó d'en Serra fins a Montagut, serrat que ens separa del municipi de Malgrat. Aquesta vall forma el que també  prenia el nom de riera de  Bossagay. Aquesta, unint-se amb la riera del Cellent just passat el poble, actualment riera de Can Jordà, continuava com a riera de Sant Genís deixant enrere la vall de Bossagay. 

L'origen etimològic d'aquest topònim l’hauríem de buscar en la composició derivada del nom de lloc dit "bosc d’en Gai", tot i que documentalment no ens consta l'existència de cap peça de terra de nom Gai.

Un dels primers documents on trobem el topònim vall de Bossagay és en una lletra del Bisbe de Girona, Bertran de Montrodon del segle XIV, on diu:  

"Als clergues de Palafolls. Hi havia hagut església antiga a la vall de Bossaganys. El predecessor, bisbe Jaume Satrilla, la traslladà al lloc dit Carregador de Sant Genís, prop del mar, on hi ha el nou poble. Després s’ha vist que el lloc és indefens enfront dels sarraïns; es retornin els objectes de culte a l’antiga, i resti la nova com a capella de Sant Antoni, 10 setembre 1382."

En segles posteriors aquest topònim nomenant la vall desapareixerà, només es conservarà en documents notarials fins al segle XVIII donant nom tan sols a la riera.  Una de les últimes ocasions que el documenten és en establiments de cossos al carrer Nou de Sant Genís, al segle XVIII, solars que limiten encara  a migdia amb la riera.

No només Bossagay serà un topònim, també el trobem com a llinatge a Palafolls. Al capbreu del Terme del Castell de l'any 1435 capbreva l'Antoni Bossagay. En un capbreu posterior, de l'any 1502,  hi tenim documentat ja el mas Bossagay, del qui en té el domini útil el Francesc Bossagay. Aquest mas es troba  a la zona de Gassanons, un veïnat al vessant nord del turó del castell, a tocar el riu Tordera, per tant, lluny de la vall que ens ocupa. Al segle XVII el domini útil  del mas va passar a mans de la família Puigvert, serà a partir de l'arribada d'aquest nou llinatge quan el casal canviarà de nom passant a anomenar-se mas Puigvert.

Actualment el vell/bell nom Bossagay, al municipi de Palafolls, ja no existeix, per tant, serveixi també aquesta primera entrada per mantenir-lo, almenys en el record.





Xevi Salicrú