El camí d'anar a missa.

 

Camí esglesier, camí d’anar a  missa, camí que porta a missa, camí de morts....molts  camins els trobem anomenats així a la documentació antiga.  Son  aquells  que enllaçaven  veïnats i  masies amb la seva església, els camins que duien directament al temple i cementiri de referència, que solia ser la seu parroquial d’aquella zona.  Tenien un rang superior respecte  d’altres camins, almenys així era establert tradicionalment. Encara havia sentit dir als avis  que el camí per on passaven els morts d’una casa o veïnat no es podien tancar o alterar mai, els temps no els ha donat la raó......

Alguns d’aquells camins han desaparegut,  d’altres han estat substituïts per nous vials, i pocs, comptats,   encara es  conserven.  

A l’antiga cellera (1)  de Sant Genís en tenim quatre que hi menaven, un amb el traçat variat, dos desapareguts  i un quart encara conservat per la constant tossuderia  dels seus propietaris.

Plànol parcel·lari 1856.
1. Camí Esglesier de les Ferreries.
2. Camí Esglesier de Casanons.
3. Camí Esglesier de can Borrell
4. Corriol de can Gibert 

El primer era el que comunica encara  el veïnat de les Ferreries amb  l’església de Sant Genís, el Camí Esglesier de les Ferreries.  Surt de darrera  l’Ajuntament, passant per Mas Prats cap al cementiri  i continua paral·lel a la riera fins a l’entrada de Sant Genís. Abans de construir la carretera d’accés de Sant Genís, la coneguda carretera dels til·lers, deixava la riera i s’atansava fins al  peu de la muntanya anant fins  can Valldejuli, on allà travessava  el pla i enfilava fins l’església. Aquest tram que anava resseguint  la muntanya encara seriem a temps de recuperar-lo, i convertir-lo en un vial per fer a peu com a alternativa a la carretera dels til·lers, que tot i tenir un nom ben bucòlic és una temeritat passar-hi caminant.  

Els segon, aquest desaparegut,  era el camí que sortia per darrera l’església i anava cap a Sant Pere de Vivelles i d’allà cap al veïnat de Casanons darrera el castell,  anomenat  Camí Esglesier de Casanons. D’aquest camí se n’han perdut molts trams. Just sortint de l’església, al cap de dos-cents metres, ja no té continuïtat passada la riera.  El   tram que s,ha  perdut, era anomenat el Camí de la Carena, passava vora  els límits de ca l’Alsina i ca l’Estiu i  per darrera Can Daniel anant a sortir davant de can Grinyola. La insistència en obstaculitzar els seu pas per alguns propietaris  ha aconseguit pràcticament esborrar-lo de l’imaginari col·lectiu. Ara aquest recorregut s’ha de fer per la carretera de can Daniel. A can Grinyola podem continuar pel vell camí esglesier fins Sant Pere on la carretera i autopista ha esborrat l, últim tram.

El tercer, també  desaparegut, era  el Camí  de can Borrell,  exclusiu per l’ús de la masia. Sortint de la casa baixava fins a la punta de la propietat a tocar la riera i finca de can Gibert.  Allà saltava a la riera (2), i hi seguia per dins la llera, passant   per darrera els cossos del carrer Nou,  fins arribar a tocar la finca de can Reig on pujava per la partió entre  can Reig i cal Tossut, tram que s’anomenava el Camí Fondo, fins a tocar la casa de Can Reig passant-hi  per darrera,  a tocar la plaça, i ja a pocs metres  de l’església.

Aquest  tram, l’ anomenat Camí Fondo, rebia el nom per estar entre dos marges, el de cal Tossut de tres metres i el de can Reig d’un metre. El marge gros havia estat la partió de l’antic Mas Antuny, el pas per allà no era casual doncs. Un cop a la riera de temps immemorial can Borrell  van  buscar el punt menys conflictiu per accedir a l’església sense travessar altres finques, tots els cossos del carrer Nou, establerts majoritàriament al segle XVIII,  havien format part de la quintana del mas Antuny, i el marge era el límit d’aquesta finca.

Per aquest camí només tenien pas franc els de can Borrell, alguns veïns del carrer Nou que volien accedir  als seus horts per la riera havien de demanar permís a can Reig per baixar pel Camí Fondo. Aquest camí va quedar inaccessible al reformar-se la plaça al 1970, després d’ensorrar-se el mur per uns aiguats i refer-se a tocar can Reig.

I el quart, el més curt però el més ben conservat. Aquest comunica la finca de can Gibert amb l’església, el Corriol de can Gibert.  Propietat de can Gibert és com un cordó  umbilical que surt de l’extensa finca. Els seus propietaris en fan el manteniment i en tenen cura del seu bon ús públic. Sortint de la finca travessa la riera i puja entre les finques can Reig i can Dalmau, tomba a la dreta deixant can Reig i resseguint el  marge esquerra de l’actual plaça, l’antiga casa del Benefici de la Pietat.   Arriba al carrer davant l’església,  entre la plaça i can Freixas. És un corriol ben consolidat, tot i que tenia l’amplada de carro ara només permet el pas a peu o amb bici.  El pas constant de gent i especialment el manteniment dels seus propietaris no el fan perillar.

 

Xevi Salicrú.

 

                                                                                                                                                       

1.Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades. Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració. Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans. A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge. Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d’ofici; així s’originaren la majoria dels pobles de la Catalunya vella. Es parla de les sagreres des del s. X; als s. XI i XII foren posades sovint sota “la pau i treva de Déu”. Pel fet d’ésser totes de domini eclesiàstic, eren com una illa de la jurisdicció eclesiàstica dintre els termes feudals i senyorials, i fou aquesta la causa de llur èxit de poblament i també ocasió de pillatges i tibantors amb els senyors feudals. És una institució molt característica de la Catalunya Vella i per això llur nom és viu encara en moltes localitats (Barcelona, Torelló, Sant Feliu de Codines, Martorelles, Manlleu, etc. ) i designa el nucli primitiu situat entorn de les esglésies. A la Selva, la Garrotxa i el Gironès els sagrers eren dits correntment cellers, i la sagrera passà a dir-se cellera; d’aquí vénen els noms de la Cellera de Ter, la Cellera d’Amont (Serinyà) i la Cellera (Mieres).Extret de: Enciclopedia.cat.

2. Era una cosa molt  comuna que molts camins tinguessin trams dins de rieres aprofitant el seu curs.  

 

 

Nissagues de Palafolls VI. Els Freixas.

 

Freixas és un dels cognoms tradicionals de Sant Genís, documentat fa quasi quatre-cents anys. Fins als anys cinquanta del segle passat tenim documentades  cinc famílies que al llarg de la història  s’han anomenat Freixas, quatre a Sant Genís i una a les Ferreries,   provinents totes  de la  mateixa arrel. 

 La gran majoria l’han escrit   amb la terminació -as, tot i que  la forma normativa ara és  acabada amb -es. En aquest article en respectaré la forma Freixas, doncs els qui encara s’hi cognominen  l'escriuen d'aquesta forma.

 Etimològicament el significat no porta a gaires dubtes, plural de freixe, un arbre caducifoli de ribera que trobem molt sovint a  Palafolls  vora rieres.  

 Quan resseguim la traça del llinatge en el temps  passa un fet curiós, apareix  una forma diferent. Hi trobem  Fexas amb algunes  variants en alguns documents  Fexes, Feixes,  Feixas.  Aquesta forma  ens porta a un nou significat, una porció de terra de cultiu delimitada per un marge o paret de pedra, moltes vegades disposada en terrasses, un significat ben diferent a la  forma actual  Freixas.

                                                 AMS. Fons Cardona-Medinaceli. Capbreu 1790. Llibre 27. f.378.

 Les primeres dades son de principis del segle XVII quan documentem un rector de Sant Genís, Segimon Fexas, exercint de 1616 a 1628. A partir d’aquest cas isolat apareixerà al cap de quatre anys  la nissaga que ens ocupa    amb   continuïtat  fins a mitjans del  segle XIX amb la forma Fexas. I a partir de la  primera meitat del XIX   totes les branques derivades del tronc principal canvien de forma,  coincidint  amb l’aparició del registre civil i dels primers padrons.

Es fa difícil suposar que si antigament pronunciaven  fɾéʃəs ( freixas) escrivissin en tots els documents  fexas o les seves variants, escriure x en comptes de ix podria donar-se per l'anarquia pre Fabra, però deixar-se la r de fre-  és més difícil, quan en tots els documents i de diverses fonts no s'hi escriu. Podríem estar parlant del  fenomen fonètic anomenat síncope? o una transformació del cognom en l’escriptura?  Jo em decanto en creure  que es devia   pronunciar  féʃəs per entendre  que escrivissin fexas. Per tant sembla que el canvi de forma portaria  també a un canvi fonètic. En el moment d'aparèixer el registre civil, fet en castellà, alguns cognoms van ser escrits i perpetuats amb un canvi de  grafia però  mantenint la fonètica, escrivien a la castellana el que escoltaven en català.   

 La nissaga s'inicia al 1632 amb el  Joan Fexas  quan compra una casa a la cellera de Sant Genís (1).  Curiosament en aquest temps de pandèmia actual trobem al Joan també a   l’acta del vot de vila per la pandèmia que assolava el país l’any 1652 (2).  La casa que compra el  Joan serà la  pairalia dels Fexas/Freixas de Sant Genís, a partir d’ell s’inicia una continuïtat de la família fins al present. 

 Actualment aquesta casa, que va comprar  el Joan el 29 d'octubre de 1632 a la Maria Vergonyós, viuda del Jaume de Vitraris, encara existeix (carrer Sant Genís núm. 23),   és un dels dos habitatges  que es conserven de l’antiga cellera, juntament amb la rectoria. Coneguda com a can Freixas, tot i que els antics propietaris, hereus de la nissaga,  feia tres generacions  que  no portaven el cognom en el moment  de  vendre-la,  a la dècada dels anys noranta del segle passat. 

 En el moment de la compra la casa afrontava a solixent amb la Casa del Benefici de la Clau, a migdia amb els honors de Pau Dalmau, a ponent amb la casa del Benefici de la Pietat mitjançant una carreró, i a tramuntana amb el cementiri de l’església, a través també d’un carreró públic.

 El fill del Joan, el Pau Fexas, establirà al 1663 (3) en una part de la casa, dividint-la en dues, a l’Antoni Palomeres. Al segle XIX tornarem a trobar els dos habitatges  units en un de nou.

 La  línia troncal continuarà a la casa amb el  fill del Pau , el Guerau, seguit aquest del Josep Fexas que  tindrà dos fills,  l’hereu, el Guerau Fexas Andreu,  i el seu germà, el Joan Fexas  Andreu, d’ofici fuster. Aquest últim es casarà, encetant una nova branca Freixas, amb la Teresa Costa Palomeras,  pubilla d’una casa del poble,  situada al carrer Nou núm 5,  coneguda a partir de llavors  com a cal Fuster (4). Tenim per tant ja  dues cases amb el llinatge Fexas. 

 Cal Fuster afrontava al capbreu de 1789 fet per la Teresa com a propietària i pel Joan Fexas com a usufructuari,  a solixent part amb la Casa de les Ànimes i part amb Jacint Dalmau, a migdia i a ponent  amb Josep Dalmau, que fou d’en Font, i a tramuntana amb el carrer dit Sant Genís o de  Dalt. 

 Aquesta branca de cal Fuster donarà el cognom a una tercera casa més d’aquell carrer, l’actual carrer Nou núm. 9. El  Joan Fexas Andreu, el fuster, amb el seu fill Guerau Fexas Palomeres compren al 3-2-1784 (5) una casa,  dos cossos més amunt, al Josep Salichs, marmessor de la Maria Cavaller Puig. 

 En aquesta casa hi viuran els fills del Guerau fins a principis del segle XX, i es coneixerà com a can Xanito, quan curiosament tornarà a ser propietat de  cal Fuster, per tant parent llunyà dels venedors de la casa (6).

 Can Xanito afrontava al capbreu de 1789 fet pel Joan Fexas i el Grau Fexas, pare i fill, a solixent amb Josep Dalmau, que fou d’en Font, a migdia amb Josep Salichs, ferrer, a ponent amb els cònjuges Bertomeu i Magdalena Salichs Caldes i a tramuntana amb el carrer dit de Sant Genís o de Dalt. D’aquesta casa el 

 L’altra fill del fuster, el Damià, continuarà la nissaga a la casa, seguit de  Josep Fexas Sarsaneda. El Josep   tindrà dos fills , l’hereu, el Benet i Joan Freixas Xaubet. Aquest Joan  comprarà al 1852  (7) una casa dues més avall  al Josep Dalmau Bunyol, on hi establirà una nova branca Freixas, coneguda com els de cal Tossut o cal Joan Fuster, l’actual carrer Nou núm. 1.

 En el moment de la compra de cal Joan Fuster ubicada segons document d’època  de la Comptadoria d’Hipoteques, al carrer del Mig de Sant Genís,  afrontava a llevant amb un camí públic, a migdia amb la Casa de les Ànimes i al nord amb un camí públic i amb Jaume Reig. 

 La casa de cal Fuster a banda de donar pas a dues cases més com hem dit, també portarà el cognom cap a Malgrat a finals del segle XIX, amb fills que es casen a dita vila.

 Tornant a la branca principal, que continua a la casa pairal de la cellera de l’església,  s'hi mantindrà el cognom  fins a principis del segle XX quan es perdrà pel naixement d’una pubilla(8). La casa exportarà filles casades amb dos germans, un l’hereu de cal Groc i l’altre que fundarà una nissaga Carbó a can Peptoni, cases del carrer Nou. Fins i tot a can Peptoni  a la següent generació casaran l’hereu amb una filla de cal Fuster, creuant la consanguinitat i donant pare i fills amb els mateixos cognoms Carbó Freixas. 

 D’aquesta branca principal hi surt la que s’establirà a les Ferreries. Al 1853  el Joaquim Juanysacreu estableix, al llavors carrer Passada i actualment  anomenat Major, a Josep Freixas Valls, fuster, en un cos de 30 pams d’amplada i 22 canes de llarg que afronta a orient amb l’establidor, a migdia amb un pati del dit establidor, a ponent amb el camí d’anar a Girona i al nord amb Quirze Perpiñà establert també pel Juanysacreu.  Aquesta casa serà anomenada can Freixas i també ca la Termes. 

 El Josep  i el seu germà Joan, que era l’hereu de can Freixas de Sant Genís , es casaran amb dues germanes, Josepa i Cristina  Estiu Roquet, filles de ca l’Estiu de Sant Genís, per tant donarà a dues famílies amb els mateixos cognoms. 

 Una quarta casa del carrer Nou passarà a formar part del patrimoni dels Freixes també, un dels hereus de cal Fuster, el Benet Freixas Xaubet comprarà l’antiga casa de la Confraria de les  Ànimes ( situada entre cal Tossut i can Fuster)  l’actual carrer Nou núm 3, al 1871 a Alfonso Madoz. Aquest la tenia per compra a l’Estat de l’any 1869 que l’havia adquirit  aquell mateix any. La casa l’Estat la va comprar a conseqüència  de la desamortització provocada per la llei de Madoz de 1855. 

Branca troncal Can Freixas de Sant Genís (9)

 

I Joan Fexas 1632 = Elisabet

 

  Pau, que segueix

  Jaume Fexas =velisabet Alier

 

II Pau Fexas CM 1660= Anna Cassilda Puig

 

   Guerau, que segueix.

   Antoni Fexas, prevere i beneficiat església St. Genís. 

   Casilda Fexas CM 1703 = Francesc Palomeres (10)

 

III Guerau Fexas Puig = Margarida 

 

IV Josep Fexas CM 1720 = Agnes Andreu Font

 

    Guerau, que segueix.

    Joan, que segueix a cal Fuster

 

V Guerau Fexas Andreu CM 1751= Anna Maria Pujals Cunill

 

    Josep, que segueix

    Francesc Fexas Pujals = Teresa Dalmau 

    Joan Fexas Pujals CM Tordera 1791 = Margarita Fontrodona Estornell

 

VI Josep Fexas Pujals CM SG 1786 = Teresa Crosas Valldejuli 

 

VII Francesc d'Assis Freixas Crosas *SG 1787 = Francisca Valls

 

     Joan, que segueix.

     Josep , que segueix a can Freixas de les Ferreries.

     Rosa Freixas Valls *1820 = Joan Carbó Comas *SG Cal Groc 1817 

 

              Pau Carbó Freixas * SG Cal Groc 1845 = Cristina Perpiña Crosas *Plf 1844 

 

                    Joan Carbó Perpiña * SG Cal Groc 1872 

                    Teresa Carbó Perpiña *SG Cal Groc 1873

                    Maria Carbó Perpiña * SG Cal Groc 1877 = Esteve Carbó Freixas *SG 1880

                            ( mirar arbre consanguinitat 1 i 6 ) 

                           Carmeta Carbó Carbó *SG 1913 

                    Cristina Carbó Perpiña *SG Cal Groc 1879

 

              Maria Carbó Freixas * Cal Groc 1859 

     Maria Freixas Valls *1830 = Josep Carbó Comas *SG Cal Groc 1812

 

             Salvador Carbó Freixas *SG can Peptoni 1851 = Teresa Freixas Puig * Cal Fuster 1851

                 (mirar arbre consanguinitat 2) segueix a cal Fuster.

    

VIII Joan Freixas Valls *SG 1822 = Cristina Estiu Roquet *SG 1822

 

         Maria , que segueix.

         Francesc d'Assís Freixas Estiu *SG 1844

         Maria Àngela Freixas Estiu *SG 1848

         Catalina Freixas Estiu *SG 1850

         Joaquima Freixas  Estiu *SG 1858

 

IX Maria Freixas Estiu *SG 1842 = Damià Oller Oller *Ramió 1845

 

       Josep, segueix. 

       Carolina Oller Freixas *SG 1871

   

X Josep Oller Freixas *SG 1873 = Josepa Massanella Oller *Hostalric 1883

 

     Carolina, que segueix.

     Joaquima Oller Massanella *SG 1907

     Cristina Oller Massanella *SG 1911

 

XI Carolina Oller Massanella *SG 1904 = Ramon Solé Masa *Sils  1902

 

       Josepa Solé Oller *SG 1925

       Josep Solé Oller *SG 1928

       Albert Solé Oller *SG 1933

       Joan Solé Oller *SG 1935

 

Branca can Freixas de les Ferreries

 

I Josep Freixas Valls, fuster *SG Can Freixas 1827 = Josepa Estiu Roquet *SG Ca l’Estiu 1830

 

  Rosa, que segueix.

  Francisca Freixas Estiu *Plf 1861

  Cristina Freixas Estiu *Plf 1863

 

II Rosa Freixas Estiu *Plf 1858 = Joan Martori Parés *Plf 1871

 

   Rosa Martori Freixas *Plf 1897

   Josep, que segueix.

 

III Josep Martori Freixes *Plf 1893 = Francisca Torrentó Torrents *Plf 1900

 

     Cristina Martori Torrentó *Plf 1921

     Simon Martori Torrentó *Plf 1924

     Pere Martori Torrentó *Plf 1930 

 

Branca Freixas  cal Fuster

 

I Joan Fexas Andreu, fuster 1725 = Teresa Costa Palomeras *SG

 

  Damià, que segueix.

  Engràcia Fexas Palomeras =Bonaventura Fagedes

  Guerau, que segueix a can Xanito 

 

II Damià Fexas Palomeras = Antònia Sarsaneda 

 

III Josep Fexas Sarsaneda CM 1819 = Caterina Xaubet Casas *Sta. Susanna

 

    Benet, que segueix

    Joan, fuster, que segueix a cal Joan Fuster/ cal Tossut

   

IV Benet Freixas Xaubet *1820 aprox.= Teresa Puig Basart *SG Can Puig de la plaça 1830 aprox.

 

     Ramon, que segueix.

     Joan Freixas Puig * 1844

     Teresa Freixas Puig *1851 = Salvador Carbó Freixas * SG 1851

 

          Rosa Carbó Freixas *SG 1876

          Josep Carbó Freixas *SG 1879 

          Esteve Carbó Freixas *SG 1880 = Maria Carbó Perpiñà *SG Cal Groc 

                ( mirar  arbre consanguinitat 1 I 6 ) 

          

         

     Serafina Freixas Puig *1854 = Quirze Bonet Pibernat * SG Can Ferrerhosta 1850 

          Marina Bonet Freixas *SG Can Ferrerhosta 1887 = Nicolau Salichs Vila *Sta. Susanna 1882

 

                Nicolau Salichs Bonet *1905= Joaquima Freixas Freixas * Cal Fuster 1903

                   ( mirar arbre consanguinitat 4)  

                Joan Salichs Bonet * 1907= Maria Alsina Bonet *Cal Ros 1913 

                     (mirar arbre consanguinitat 7 i 8 )

                Josep Salichs Bonet * 1909 = Dolors Cassola Bonet *Pineda 1916.

                Norbert Salichs Bonet * 1912 = Vicenta Xarbau Salichs * Can Quim 1918.

                Quirze Salichs Bonet * 1915 = Sofia Guix Vila. 

                Joaquima Salichs Bonet *1929= Salvador Martorell Maresme *Pineda 

 

       Dolors Bonet Freixas * SG Can Ferrerhosta 

 

V Ramon Freixas Puig *1842 CM 1842 = Marianna Nualart Martorell *Sant Pere de Riu 1845

    

    Fidel, que segueix. 

    Josep Freixas Nualart * SG 1873 = Josepa Grimal Basi *Tordera 1875

 

        Ramon Freixas Grimal *Malgrat 1898

         Joan Freixas Grimal 

        Josep Freixas Grimal 

        Maria Freixas Grimal 

        Mercè Freixas Grimal 

        Teresa Freixas Grimal  

 

   Mercè Freixas Nualart *SG 

   Teresa Freixas Nualart * SG 1875 = Matas 

   Amèlia Freixas Nualart *SG 1877

   Salvador Freixas Nualart *SG 1879 = Rosa Creixell Reig *Blanes 1884 

 

       Ramon Freixas Creixell *Malgrat 1909

       Josep Freixas Creixell *Malgrat 1913  = Conxita Vives *SG 

       Maria Freixas Creixell * Malgrat 1915 = Paradeda 

       Vicenç Freixas Creixell *Malgrat 1920 = Cèlia Martorell Busquel 

 

   Joan Freixas Nualart *SG = Teresa Castellà *Malgrat 

       Maria Freixas Castellà

       Ramon Freixas Castellà 

 

VI Fidel Freixas Nualart *SG 1885 = Maria Freixas Dalmau *SG Can Xanito 1885  

       ( mirar arbre consanguinitat 3 )

        Joaquima, que segueix.

      Teresa Freixas Freixas *SG 1917 

 

VII Joaquima Freixas Freixas *SG 1909 = Nicolau Salichs Bonet * SG Can FerrerHosta 1906

       (mirar arbre consanguinitat 4) 

          

 

Branca Freixas Can Xanito 

     

 

I Guerau Fexas PalomeraS CM 1790 = Mª Àngels Valls Roses * SG

 

II Joan Fexas Valls * SG 1796 = Rosa Cortacans Julià *SG  1796 

 

III Joan Freixas Cortacans *SG 1831 = Francisca Fontseca Masferrer *SG Can Puiggorri 1835 

 

      Salvador, que segueix.

      Joan Freixas Fontseca *SG 1864

      Josepa Freixas Fontseca * SG 1871 

      Maria Freixas Fontseca * SG 1854 = Joan Bonet Pibernat * SG Can Ferrerhosta 1855   

                  ( mirar arbre consanguinitat 5) 

              Josep Bonet Freixas = Consol

              Francisca Bonet Freixas* SG 1873  = Llorenç Martí Bonet *Can Dalmau del c. Nou SG

                  

                    Josep Martí Bonet *SG 

                      Maria Martí Bonet *SG 1901  

 

              Dolors Bonet Freixas

              Josep Bonet Freixas (à) hereu Xanito  = Consol * Can Regalat

 

                 Joaquim Bonet

                  Concepció Bonet

             Josepa Bonet Freixas = Isidre Alsina Cuní  * St. Genís 1890

 

                 Isidre Alsina Bonet àlies Ros *1918 = 1942 Pilar Torrent Agustí

                   Josep Alsina Bonet * 1927

                   Joan Alsina Bonet

                   Maria Alsina Bonet *SG 1913  = Joan Salichs Bonet *SG  Can Ferrerhosta 1907

                            (mirar arbre consanguinitat 7 i 8 ) 

            

           Aurora Bonet Freixas

           Mercè Bonet Freixas = Isidre  Salichs Alsina  *Can Forn St. G. 1892

 

                Josep Salichs Bonet * Can Xanito 1919

                  Joan Salichs Bonet *Can Xanito 1921

                 Francisca Salichs Bonet *Can Xanito 1925

 

          Emilia Bonet Freixas *1881 + 1883

          Anna Bonet Freixas *1887

          Joan Bonet Freixas  1889 = Josepa Salichs Buscarons

 

              Isidre Bonet Salichs *1819 = 1947 Dolors Turró Moneu *Malgrat

               Joan Bonet Salichs * 1924 = 1947 Antonia Dellundé Tenas *Malgrat

               Assumpció Bonet Salichs

 

         Maria Bonet Freixas  *1878 = Jaume Siscart Buch *Sta. Susanna 1873

 

               Enric Siscart Bonet

               Joan Siscart Bonet

               Jaume Siscart Bonet

               Josep Siscart Bonet 

 

        Marina Bonet Freixas *1874= Deugràcies Salichs Vila Can Mestroi *Sta. Susanna 1882

 

              Maria Salichs Bonet 1901-1986= Joan Heras Nualart

               Enriqueta Salichs Bonet 1907- 1982

               Josep Salichs Bonet

               Joan Salichs Bonet

              (noia) Salichs Bonet.

 

IV Salvador Freixas Fontseca *SG Can Xanito 1860 = Joaquima Dalmau Martell * SG 1863

        

        Maria Freixes Dalmau * SG 1885 = Fidel Freixes Nualart * Cal Fuster 1885 

          (mirar arbre consanguinitat 3 )

        Joan Freixas Dalmau *SG 1886

 

Branca Freixas Cal Tossut/ cal Joan Fuster

 

I Joan Freixas Xaubet, fuster * SG Cal Fuster 1820 = 1 Maria Cuní Casas * SG Cal Bessó 1826 

                                                                                         = 2 Joaquima Nogueras Cirià  *Pineda 1862

 

       Francisco, que segueix. 

       Maria Freixas Nogueras *SG Cal Tossut 1892 

 

II Francisco Freixas Nogueras * SG Cal Tossut 1889 = Teresa Mirambell palé *Vidreres 1092 

       

       Manel Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1916

       Iscle Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1919

       Quintin Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1922

       Joaquim Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1923

       Maria Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1931

 

 Arbres Consanguinitat Freixas      

 

=c  matrimoni consanguinitat 

____ germans 

 

línea superior, fill/a del inferior

línea inferior , pare o mare del superior 

 

1 i  2  

                     Maria Carbó Perpiña   =c       Esteve Carbó Freixas 

                        Pau Carbó Freixas               Salvador Carbó Freixas       =c       Teresa Freixas Puig 

                        Rosa Freixas Valls  _____     Maria Freixas Valls                       Benet Freixas Xaubet 

                                                                      Francesc Freixas Crosas                  Josep Freixas Sarsaneda 

                                                                          Josep Fexas Pujals                      Damià Fexas Palomeres

                                                                        Guerau Fexas Andreu      ____       Joan Fexas Andreu 

                                                                          

 

3 i 4

                       Nicolau Salichs Freixas        =c        Joaquima Freixas Freixas

                        Marina Bonet Freixas                        Maria Freixas Dalmau       =c     Fidel Freixas Nualart

                         Serafina Freixas Puig                      Salvador Freixas Fontseca            Ramon Freixas Puig 

                        Benet Freixas Xaubet                         Joan Freixas Cortacans              Benet Freixas Xaubet

                        Josep Fexas Sarsaneda                        Joan Fexas Valls                         Josep Fexas Sarsaneda

                        Damià Fexas Palomera    ____       Guerau Fexas Palomera  ____    Damià Fexas Palomera

 

5                   

                       Maria Freixas Fontseca      =c       Joan Bonet Pibernat 

                      Joan Freixas Cortacans                   Josep Bonet Valls 

                            Joan Fexas Valls                     Mª Àngela Valls Dalmau 

                       Mº Angela  Valls Rosés   _____    Francisco Valls Rosés 

6       

                       Maria Carbó Perpiña      =c       Esteve Carbó Freixas

                        Pau Carbó Freixas                     Salvador Carbó Freixas 

                        Joan Carbó Comas      _____     Josep Carbó Comas 

 

7 

                         Joan Salichs Bonet        =c            Maria Alsina Bonet            

                      Marina Bonet Freixas                     Josepa Bonet Freixas                 

                      Serafina Freixas Puig                     Maria Freixas Fontseca          

                       Benet Freixas Xaubet                   Joan Freixas Cortacans

                       Josep Fexas Sarsaneda                    Josep Fexas Valls

                      Damià Fexas Palomeres  _____  Guerau Fexas Palomeres

 

8 

                      Joan Salichs Bonet          =c            Maria Alsina Bonet 

                     Marina Bonet Freixas                     Josepa Bonet Freixas

                    Quirze Bonet Pibernat   ______       Joan Bonet Pibernat

1. AHFF. Secció Notarial . Palafolls. Llibre 144.sense foliar.

2.Arxiu Municipal de Sils Fons Cardona-Medinaceli Capbreu 1665-1669. Llibre 2. f.33.   http://www.ramonbenavente.com/index.php/10-monografies-familia-benavente/10-freixes-o-feixes.

3. AMS.Fons Cardona-Medinaceli.  Capbreu 1665-1669. Llibre 2. f.33. 

4. AMS. Fons Cardona-Medinaceli. Capbreu 1790. llibre 27. f. 377.

5. AMS. Fons Cardona-Medinaceli. Capbreu 1790. llibre 27. f. 377.

6. Arxiu Municipal de Palafolls. Registre edificis 1921. 

7. AHFF. Comptadoria Hipoteques. Llibre 1. 1852.

8. AMP. Unitat 934. Padró 1880. 

9. Gran part d’aquest fins a inicis del  segle XIX és extret del blog del Ramon Benavente http://www.ramonbenavente.com/images/stories/FreixasGrimal.pdf

10. el  Francesc Palomera era “agrícola inquilinus” del mas Dalmau de la Franquesa fill de Pau i Maria AHFF. Notarials. llibre 866 f125.