Els Ribot, nissagues de Palafolls VIII

És ben estès  que Ribot és un d’aquells cognoms  que podem  catalogar com a  tradicionals al municipi de Palafolls, moltes són les famílies que el duen. Tot i això  la primera vegada que el documentem és a la segona meitat del segle XIX amb el Miquel Ribot, estant aquest de masover amb dona i fills a can Batlle al 1857. Era nascut aproximadament al 1805 i probablement per altres Ribots dels pobles de l’entorn havia baixat de la zona de Massanes i Maçanet. D’ençà el casament de l’hereva del mas Batlle, l’Antònia Alsina Batlle, a la primera meitat del segle XIX amb el Joaquim Ruyra Miralbell de Blanes, la família ja no viurà al mas establint la residència a Blanes, i és aquí quan a mitjans d'quell segle s'establirà a la masia  la família Ribot, sent  masovers durant varies generacions.

 

Can Batlle

El Miquel era casat amb la Maria Badia Puig, dels Badia propietaris de dues cases del carrer de Baix, conegudes més tard com a can Cluc i can Pepet de can Batlle. Aquesta parella varen tenir varis fills continuant el Joan, l’hereu, la nissaga a can Batlle.

 

El segon fill de la parella Ribot Badia , l’Esteve,  es va casar amb la Teresa Aboyer hi van anar a viure  a la plaça a la casa coneguda més tard com a can Santané, documentat al padró de 1866. Al 1880 s’han desplaçat de casa i s’estan al costat de la casa dels pares de la Teresa, una casa del carrer Passada coneguda com a cal Ferrer. Quan  la Teresa Aboyer  sigui anomenada hereva de la casa dels seus pares hi aniran a viure.

 

 

 

GENEALOGIA RIBOT CAN BATLLE

 

I Miquel Ribot *1805 = Maria Badia Puig *Plf 1810

               Joan, que segueix.

               Esteve Ribot Badia *Plf 1838= Teresa Aboyer Gili *Plf 1842

                        Joan, que segueix a can Croses

                        Esteve, que segueix a ca l’Oller com a masovers/ ca l’Estevenet

                        Josep *Plf

               Llorenç, que segueix al carrer de Baix.

               Francisca *Plf 1842

               Teresa *Plf 1845

               Rosa *Plf 1852

               Antònia *Plf 1855

 

II Joan Ribot Badia *Plf Can Batlle1833 = 1er ?Caselles 

                                                                      =2n Antònia Tortós Joany *Plf 1845

          Josepa Ribot Caselles *Plf 1878

          Genís, que segueix

          Josepa Ribot Tortós *Plf 1875

          Pere Ribot Tortís *Plf 1880

 

III Genís Ribot Tortós *Plf Can Batlle 1867=1er Joaquima Perpiña Mateu*Plf 1874

                                                                          =2n Maria Fonoll Cama *Massanes 1875

        Lluís Ribot Perpiñà *Plf 1895, que segueix a ca l’Oller.

        Francisco R. Perpiña * Plf 1897

        Joaquim R Fonoll *Plf 1904  

        Josep R. Fonoll*Plf

        Joan  Ribot Fonoll *Plf 1906= Anna Llopart Colom *Tordera 1909   

               Genís *Plf  Can Batlle Ciutadella 1933

               Joaquim *Plf Can Batlle Ciutadella 1945

 

       Maria R. Fonoll*Plf 1910

       Brígida R. Fonoll*Plf 1916

 

 

___________________________________________________________________________________

L’Esteve Ribot Aboyer va anar a viure de masover a ca l’Oller fins que la casa va ser venuda pels Tortós a la família Murgadella. La neta d’aquesta família, la Joaquima Murgadella,  es casarà amb el Lluís Ribot Perpinyà, besnebot de l’Esteve Ribot Aboyer, també de can Batlle. L’Esteve, amb els pares, anirà més tard a viure a la casa coneguda actualment com a ca l’Estevenet, ja que la seva mare l'havia heretat, i al morir ella la casa va ser per ell,  tot i ser el segon fill del matrimoni.

 

GENEALOGIA RIBOT DE CA L’OLLER COM A MASOVERS / CA L’ESTEVENET

 

I Esteve Ribot Aboyer *Plf 1871 = Joaquima Matas Dalmau *Plf 1874

      Esteve, que segueix

      Teresa, que segueix a la Casa Gran

      Llorenç, que segueix a la Casa Gran

      Lluís *Plf

 

II  Esteve Ribot Matas  (a) l’Estevenet *Plf 1896 Ca l’Oller = Carme Roger Pol *Blanes 1900

      Josep, que segueix.

      Teresa *Plf Ca l’Estevenet 1924  

      LLorenç *Plf Ca l’Estevenet 1928

      Maria * Plf Ca l’Estevenet Plf 1930

     Fèlix * Plf Ca l’Estevenet Plf 1932

 

III Josep Ribot Roger *Plf Ca l’Estevenet 1922 =  Maria Serra Parés *Plf 1924

 

 

 GENEALOGIA RIBOT DE CA L’OLLER DE PROPIETARIS

 

I LLuís Ribot Perpinyà *Can Batlle 1893 = Joaquima Murgadella Mates *Plf Ca l’Oller 1893

      Joaquim, que segueix.

      Rosa *Plf 1924

      Lluís *Plf 1928

      Isabel *Plf 1935

 

II Joaquim Ribot Murgadella *Plf 1918 = Montserrat Mussoll Carbó * Arbúcies 1926

     

 

___________________________________________________________________________________

El Llorenç Ribot Badia un cop casat viurà de llogater al carrer de Baix a la casa coneguda ara com a can Calau Petit sent propietat de la família Oms de Blanes. Morirà prematurament, la dona i fills viuran uns anys més a la casa fins als anys vint. Aquí es dona la casualitat que hi haurà dues famílies a Palafolls que es diran alhora totes dues Ribot Matas, sent cosins segons per la línia paterna.

 

GENELOGIA RIBOT DEL CARRER DE BAIX

 

I Llorenc Ribot Badia *Plf Can Batlle 1849 = Teresa Burgada Xapellí *Plf  1844

     Josep, que segueix

     Joan *Plf 1872

    Teresa *Plf 1878

 

II Josep Ribot Burgada *Plf  1871 = Gràcia Matas Comas *Tordera 1875

    Teresa *Plf 1897

    Maria *Plf 1899

    Josep *Plf 1907

 

___________________________________________________________________________________                                  La Teresa Ribot Matas es casarà amb l’hereu de la Casa Gran, el seu germà Llorenç s’instal·larà en un habitatge segregat de la Casa Gran, aquest no tindrà fills.  

 

GENEALOGIA RIBOT DE LA CASA GRAN

 

I  LLorenç Ribot Matas *Plf 1904 = Maria Potas Fontanillas *Blanes 1907

 

I Teresa Ribot Matas *Plf 1896 = Joaquim Gili Boada *Plf Casa Gran 1893

       Elisa *Plf Casa Gran 1920

       Joaquima *Plf Casa Gran 1923

       Maria *Plf Casa Gran 1926

       Montserrat, que segueix.

 

II Montserrat Gili Ribot *Plf Casa Gran 1932 = Pere Dalmau Torrent *Plf 1930  

 

___________________________________________________________________________________

El Joan Ribot Aboyer,  fill gran del matrimoni de l’Esteve Ribot i Teresa Aboyer,  comprarà la masia de can Croses al Josep Pellicer l’any 1941 on hi viurà. Ell era l’hereu dels seu pare, l’Esteve, que quan aquest va quedar viudo de la Teresa Aboyer va anar  a viure amb el seu fill Joan  a  can Croses.  

 

 

GENEALOGIA RIBOT DE CAN CROSES    

 

I Joan Ribot Aboyer *Plf Can Batlle 1865 = Jacinta Dalmau Martell *Plf 1865

     Maria *Plf Can Croses 1892

     Joan , que segueix.

     Delfí, que segueix a can Garriga del carrer de Dalt

     Lluís, que segueix a la plaça

     Esteve = Pepa del carrer Mig 

 

II Joan Ribot Dalmau *Plf 1894 Can Croses = Balbina Ribas Freixes *Plf 1896 Cal Barber

      Joaquima *Plf Can Croses 1927

      Joan, que segueix.

 

III Joan Ribot Ribas *Plf Can Croses 1921= Concepció Tresserras Rexach *Malgrat 1923

 

 

___________________________________________________________________________________

El Delfí Ribot es va casar amb la Narcisa Batlle del carrer de Dalt, els pares d’aquesta després de passar de masovers de can Jordà i llogaters al carrer Passada van comprar una casa al carrer de Dalt. El seu germà Lluís va viure a la plaça.

 

GENEALOGIA RIBOT DE CAN GARRIGA DEL CARRER DE DALT

 

I Delfí Ribot Dalmau *Plf 1900 = Narcisa Batlle Marcè *Plf 1901   

       Joan *Plf 1925 = Dolors Mateu Pica *Plf  Can Mateu 1930

       Montserrat *Plf  1928 = Pere Comas Fors *Plf Can Borrell de la plaça 1930  

 

 

     

GENEALOGIA RIBOT DE LA PLAÇA 

 

I Lluís Ribot Dalmau *Plf 1902 = Engràcia Serra Pagès *Tordera 1900   plaça 2

        Joan Ribot Serra *Plf 1929 = Maria Fenoll Garrés *Malgrat 1931

 

 

 

___________________________________________________________________________________

Altres famílies han portat el cognom sense estar vinculades a aquest primer Ribot ubicat  a can Batlle. L’hereu de cal Viudo Ric es casarà amb una noia de Massanes cognominada Ribot, també dues famílies de Sant Genís casaran els seus hereus amb dues germanes provinents de Santa Susanna. A principis del segle XX arriba provinent de Tordera el Josep Alacuart Ribot, alcalde durant la República, que viurà primer al carrer de Dalt, l’actual can Torrent, durant  el primer matrimoni i al carrer de Baix amb el segon matrimoni.  

 

GENEALOGIA RIBOT CAL VIUDO RIC 

 

I Carme Ribot Vidal *Massanes 1875 = Jaume Pujol Vidal *Plf Cal Viudo Ric 1869

 

II Carlos Pujol Ribot *Plf 1903 Cal Viudo Ric = Angela Serra Turón *Maçanet 1910 Camp 60

       Roser *Plf 1935

       Carlos *Plf 1938

       Dolors *Plf 1901

       Pilar *Plf 1921

 

GENEALOGIA RIBOT PROCEDENTS DE SANTA SUSANNA

 

I Dolors Ribot Bonada *Sta. Susanna 1914 = Joan Puigdefàbregas Carbó *Can Dalmau 1910

       Joan *Plf 1937

       Dolors *Plf 1940

 

I Francisca Ribot Bonada * Sta. Susanna 1916= Josep Salichs Bonada *Plf Can Forn 1915

       Magadalena *Plf Can Forn 1945

       Josep Maria *Plf Can Forn 1949

 

GENEALOGIA ALACUART RIBOT

 

I Josep Alacuart Ribot *Tordera 1882 =1er Concepció Carbó Torrent *Plf 1883

                                                                  = 2n Teresa Güell Serra *Plf 1883

 

        Joan A. Carbó *Plf 1911

        Francisca A. Güell *Plf 1915

 

 

 

 

 

Xevi Salicrú

Fons documental: 

Padrons Palafolls https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/cerca

 

 

 

 

 

L’origen de Sant Genís, de veïnat a poble.

Dins els actes de la Festa Major de Sant Genís de Palafolls d’enguany  vaig impartir una xerrada, amb el títol que encapçala aquest article, on explicava l’evolució que va fer l’antic veïnat de Sant Genís al llarg dels segles fins a esdevenir un poble. Tot i haver format un sol poble històricament i una unitat política amb la resta dels veïnats del municipi de Palafolls es va erigir en una comunitat diferenciada, i és el que vaig explicar aquell dia el que vull desenvolupar  tot seguit.

Es fa difícil definir el que és un poble o un veïnat, però més enllà de l’aspecte geogràfic  de ser un grup de cases disseminades o agrupades  en un indret,  que ve podrien ser una cosa o altra,  al meu entendre la diferència rau en que un poble ha de ser una comunitat estructurada socialment, formant un col·lectiu que comparteixi molts aspectes més enllà de viure en un determinat territori.

Aquest pas de veïnat a poble és però força tardà, no serà fins a l’arribada   del segle  XX que Sant Genís esdevindrà un poble diferenciat de la resta de Palafolls, però abans d’explicar aquest procés veiem quin és  l’origen del veïnat.

Reproducció de les rajoles posades a  mitjans segle XIX a l'entrada de Sant Genís. 

Sense desvetllar res de nou l’origen del veïnat és, sense cap dubte,  l’església de Sant Genís de la que n’agafarà el nom.  La primera menció d’aquesta és l’any 947 en un precepte del rei Lluís Ultramarí a favor del monestir de Sant Pere de Rodes (1). Al 1079 (2) és consagrada com a parròquia, per tant hi ha tot un territori i una comunitat que tindrà  com a centre i referent l’església. Aquesta parròquia s’estendrà  en el moment de la seva creació entre la riera de can Gelat i  la riera de s’Auguer, a tocar les muralles de Blanes, i del mar fins a la parròquia de Tordera. Aquest territori parroquial però anirà minvant amb el  pas dels segles amb la creació de noves parròquies dins els seus límits.

Al segle XIII ja s’haurà creat una cellera a l’entorn de l’església, sorgida com a conseqüència de les assemblees de Pau i Treva del segle XI, on es va establir que no es podia dur a terme cap acte de violència a trenta passes de les parets dels temples religiosos, convertint aquests espais en terreny sagrat. Aquest fet va donar pas al naixement de moltes poblacions arressarades vora l’església.  La cellera de Sant Genís es convertia en el primer nucli del terme del castell de Palafolls.

La cellera de Sant Genís a l'entorn del 1920.

A mitjans del segle XIV sorgeix un nou nucli promogut per la família Palafolls, que anomenaran Vilanova de Palafolls. Dotada  de franquícies per afavorir el seu poblament serà una forma de revitalitzar el terme del castell, formant-hi una vila que aportés més beneficis als senyors del castell, quan fins llavors era un territori rural. No serà la única aposta dels Palafolls, a l’altra banda del riu, a s’Auguer, també hi ha un intent de crear-ne una altra, però que no prosperarà  per la proximitat de la vila de Blanes que ja exercia un gran poder d’atracció (3).

L’èxit de la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat, serà afavorit pel pas del camí ral i la costa, elements que ajudaran a una vida comercial més activa. Aquest nou nucli creixerà en detriment de Sant Genís, aquest situat a recer de les muntanyes i lluny dels antics perills del mar que van afavorir el seu origen i que ara dificultaven el seu desenvolupament.  

Els vilanovins demanaran  ben aviat  el trasllat de la parròquia a Malgrat, els serà  concedit al 1374 convertint la nova capella de Sant Antoni en seu parroquial. Però el 20 de setembre de 1388 el bisbe de Girona confirma el retorn de la seu parroquial a la vella església,  davant les queixes dels parroquians  de Sant  Genís, tot i haver  estat beneïda ja la nova com a seu parroquial (4).

El terme del castell de Palafolls ocupava un territori que anava de la riera de Santa Susanna fins a la riera de s’Auguer i del mar fins a Tordera. Aquest territori més enllà de les parròquies que tenien jurisdicció dins el terme; Sant Pere de Riu, Santa Maria de Pineda i Sant Genís de Palafolls, i més tardanament Sant Antoni i Sant Nicolau de Malgrat (XVI) es crearan tres universitats,  que al llarg dels segles esdevindran els municipis de Palafolls, Malgrat i Santa Susanna. Aquestes seran la Universitat de Sant Genís de Palafolls, la Universitat de la Vilanova de Palafolls i l’anomenada Comú de Sant Susanna. La Vilanova de seguida obtindrà la batllia i notaria del terme i es convertirà en el seu centre  econòmic.

Al segle XVI la Universitat de Sant Genís de Palafolls o també anomenada  de la parròquia de Sant Genís de Palafollls o alguna vegada de Palafolls era formada per cinc veïnats; Sant Genís, la Burgada, Casanons, Sant Julià i el Castell. Tot i que durant algun moment del segle XVII apareix puntualment un altre veïnat, Vivelles, a cavall entre el de Sant Genís, Castell i Casanons. D’aquests cinc veïnats, com hem dit, només tenia molt primerencament un petit nucli Sant Genís, però a partir de la llicència per instal·lar una ferreria, concedida al 1501 pel vescomte de Cabrera al ferrer Pere Orench, al veïnat de la Burgada, se n'hi  començarà a formar una altre aquí.  La ferreria s’aixecarà a peu  del camí reial a tocar de la cruïlla amb el camí de Sant Genís. Aquest nou nucli s’anirà desenvolupant molt lentament, però per la seva millor situació,  respecte Sant Genís, també creixerà en detriment d’aquest.

A raó de la ferreria instal·lada el veïnat adoptarà un nou nom, primer de La Ferreria i més endavant de Les Ferreries. Al 1585 el nou nucli que es  començava a formar tenia ja dotze cases agrupades, Sant Genís continuava amb sis a la cellera més tres vora d’ella. D’aquestes  sis cases que formaven la cellera quatre eren vinculades a l’església, la rectoria, la del Benefici  de la Clau, la del Benefici de la Pietat i una casa de la Doma de Munt.  

Realitzats per Xevi Salicrú del llibre Cases amb eixida i hort.

  ___________________________________________________________________________________

 Universitat de la parròquia de Sant Genís de Palafolls

La Universitat de la parròquia de Sant Genís de Palafolls va ser l’antecessora de l’Ajuntament de Palafolls, i alhora és el sinònim del que podríem entendre en segles passats com a poble de Palafolls. La Universitat era l’agrupació de tots els caps de casa amb un reconeixement de representativitat del veïns de  la parròquia de Sant Genís de Palafolls. Moltes vegades la definició de parròquia es confon amb la de poble, en el nostre cas seria així.  El conjunt dels veïns eren representats en un primer moment pels obrers de la parròquia exercint de representants de la universitat i alhora com a gestors de la parròquia com a institució eclesiàstica. Al 1667 es concedix a la Universitat el privilegi de tenir jurats, passant els obrers a tractar només els afers de l’església, i els jurats seran els  representants de la Universitat.

El màxim òrgan de la Universitat era el Consell General, la assemblea de tots els caps de casa, que prenia les grans decisions.  La gestió diària i temes menors eren gestionats pel Consell de deu,  dos representants de cada veïnat, una representativitat igual per cada veïnat. Els jurats, que primer seran dos i a partir del 1714 seran quatre, eren escollits pel Consell General.

Les reunions dels dos consells es feien al cementiri o a la sagristia de l’església de Sant Genís. No serà fins a principis del segle XIX,  amb la creació del municipi de Palafolls , que Sant Genís deixarà d’allotjar les reunions i de retruc de ser el centre polític, essent  la casa  comprada per la Universitat l’any 1697, l’actual edifici de l’Ajuntament, la seu de la gestió municipal.

 ________________________________________________________________________________

Sant Genís va creixent molt poc a poc, al 1650 s’han construït tan sol dues cases més respecte el segle anterior, una al costat de la primera aixecada fora de la cellera, iniciant el que serà el carrer Nou, més una altra a quatre vents entre aquest nou carrer en formació i la cellera.  Cinquanta anys més tard trobem tan sols  tres cases més seguint alineant-se formant carrer. Al llarg del segle XVIII hi ha un creixement d’una dotzena de cases més, fruit del creixement econòmic que va patir tot el país, evidentment dimensionat a la realitat del nucli. Però hi ha una dada molt significativa, després d’aquestes dotzes cases no se n’hi farà cap  més fins a la segona meitat del segle XX! La fotografia del 1800 és la mateixa fins al 1950. La causa d’això va lligada directament al que ha anat passant d’ençà la formació del nucli de les Ferreries, l’atracció de  tots els palafollencs i nous arribats cap al nou nucli.

Al 1700 el nucli de les Ferreries ja  iguala pràcticament al nucli de Sant Genís amb vivendes, al 1800 aquell creixement que experimenta Sant Genís també ha esdevingut a les Ferreries amb escreix, s’ha format el carrer de Baix, del Mig i de Dalt i  el carrer Major ha començat a estructurar-se. A la segona meitat del segle XIX la diferència poblacional del dos nuclis és ja molt grossa, el poder polític ja és a la plaça Major, només resta l’església que rau encara a Sant Genís, i aquí és quan comença el procés de diferenciació d’un nucli respecte el tot, quan fins llavors havia format  una sola comunitat compartint espais de trobada.

Realitzats per Xevi Salicrú del llibre Cases amb eixida i hort.

La voluntat de tenir església a les Ferreries sumada a la pèrdua de pes poblacional de Sant Genís referma la identitat dels santgenissencs.

L’augment de població a baix provoca que duran el segle XX només hi haurà  alcalde genissenc del 1912 al 1914 i obtingut però per una crisis de govern del primer ajuntament democràtic amb l’elecció d'un santgenissenc de rebot del 1980 al 1983. Durant el segle XIX es va anar seguint un pacte no escrit; quan  l’alcalde elegit era de Les Ferreries el primer tinent d’alcalde era automàticament de Sant Genís i quan era l‘alcalde era santgenissenc  la primera tinença d’alcaldia era per un ferrerienc. Aquesta impossibilitat d’accedir a l’alcaldia porta als polítics santgenissencs a tenir com objectiu només la gestió del seu veïnat més que la voluntat de gestionar tot el municipi, el que podríem dir un enroc polític.

Al 1864 les Ferreries inicia el procés per tenir una església, que no es farà realitat fins al 1908. El procés de veïnat a poble està servit, la separació en dues comunitats comença al tombant del segle XIX al XX amb aquests ingredients:

-A principis del segle XX cada nucli té les seves aules on s’impartiran classes als infants; a Sant Genís rebran l’ensenyança de la mà  del rector, a les dependències de l’església tots junts,  i a les Ferreries tindran dos mestres laics separant nens i nenes en dependències municipals. Als anys 40 es farà una escola a cada nucli. L’escola fou un element important per crear sentiment de comunitat a les generacions joves.  

-El lleure també pateix divisió, cada nucli tindrà a principis del segle XX la seva taverna, i cada nucli un  comerç on comprar productes bàsics.

-La creació d’una nova església, primer sufragània de Sant Genís, separa les dues comunitats pels afers religiosos, pal de paller de la vida d’aquelles comunitats rurals on l’església marcava el dia a dia.

-Al 1926 hi ha un intent de segregació de Sant Genís per annexionar-se a Malgrat. El procés és alçat a altes instàncies de Madrid, que sense saber el motiu queda paralitzat i no tirarà mai endavant, tot i haver estat acceptat per l’Ajuntament de Malgrat davant el desinterès  de l’Ajuntament de Palafolls en pronunciar-se (5).

-La formació de la parròquia de Santa Maria de Palafolls al 1929, obtenint ja les Ferreries tots els serveis a excepció del cementiri, que fins al 1933 no s’inaugura el nou Cementiri Municipal, durant aquest període de quatre anys enterraran encara els seus difunts al vell cementiri de Sant Genís. Aquest nou equipament serà aixecat just a la frontera entre les dues parròquies per no ocasionar cap greuge a cap de les dues.

-La creació de la nova parròquia de Santa Maria de Palafolls provoca un estirabot, una proposta d’independència dels santgenissencs  en una reunió redactant una carta per l’Ajuntament  que finalment no serà entregada i quedarà en no res(6).

-Els genissencs anomenen  al principal  dels seus  regidors a l’Ajuntament de Palafolls alcalde de Sant Genís.

-La creació de dues parròquies comporta la creació de dues Festes Majors, quan fins llavors la Festa Major de Sant Genís era la comuna a tots els palafollencs.

-Els pagesos, ja als anys vint, s’agrupen en sindicats diferents, a les Ferreries creen la seva agrupació i els  de Sant Genís s’agrupen al Sindicat de Malgrat, creant al 1951 la seva pròpia “Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Gines” amb seu a Sant Genís, sufragada  amb el capital proporcional que tenien a la “Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat”.

-La gran obra civil de Palafolls de mitjans segle XX, el complex teatre-cafè, aixecat per la “Hermandad de Labradrores y Ganaderos”  al 1948  amb el capital del col·lectiu, sense cap participació dels pagesos de  Sant Genís, esdevé símbol i referent de la cultura i oci del moment  i encara de l’actual  Palafolls, els santgenissencs en queden al marge.

-Les Ferreries es fa amb el topònim de Palafolls, la part es fa amb el tot. Allà on s’hauria de dir Ferreries comença a anomenar-se Palafolls. La Festa Major de Santa Maria de Palafolls passa per art de màgia a anomenar-se Festa Major de Palafolls, el sindicat de pagesos de les Ferreries és fundat com a Sindicat Agrícola de Palafolls i més endavant serà la Hermandad de Labradrores i Ganaderos de Palafolls. Ja ho deia al segle passat l’historiador  Joaquim Colomer, fill de Sant Genís assentat a Malgrat, dues coses tan sols tenen dret a dir-se  de Palafolls l’Ajuntament i el cementiri, la resta no són comunes a tot el municipi, posant-hi  molt èmfasi a la Festa Major i a l’escola de les Ferreries.

-L’arribada del telèfon també se suma a la separació dels dos nuclis, amb una centraleta a cada lloc, evidenciant dos nuclis diferents, tot i ser fruit d’una qüestió purament logística  ajuda  a crear aquest marc mental de dues comunitats.

 

Tots aquests fets creen dues comunitats ben diferenciades amb espais de trobada per cadascuna, i sobretot desperten la pertinença a dos pobles diferents, tot i compartir la gestió municipal comuna i una evident relació social per proximitat. Aquests fets són la prova empírica per demostrar que el sentiment de poble és ben justificat, qui pot negar el sentiment de pertinença a un poble a qui el sent?

Sant Genís va esdevenir un poble per la suma d’uns ingredients, la falta d’aquests provoca l’efecte contrari  i si se n’hi sumen de nous que resten el procés a la inversa és servit; no hi ha escola, element cabdal per articular un sentiment de pertinença, no hi ha lleure més enllà de la Festa Major, no hi ha comerç, l’aparició de  l’Urbanització de Ciutat Jardí als anys setanta comença un procés de difuminació del poble, i sobretot la irradiació que emet el centre de Palafolls amb capitalitat, escoles, serveis, comerç, lleure, extraescolars i entitats.

Res és perdut, la prova és haver fet un any més  Festa Major a Sant Genís, per tant, el poble es viu  tot i les dificultats. Les  actuals circunstàncies  no ajuden, però si la voluntat d’uns quants es manté ferma el poble seguirà sent. Un dels elements que ha d’ajudar és la revitalització de  l’Associació de Veïns erigint-se en líder per crear espais de trobada pels genissencs. Ja ho va dir en el seu moment als anys vuitanta mossèn Miquel Gallart, últim rector exclusiu de la parròquia ( 1979-1995), si Sant Genís vol fer-se  valer ha de crear una associació de veïns, ara cal empoderar-la de nou.

 

Xevi Salicrú.

 

 

1. Pons i Guri, J.M./ Rodriguez Blanco, J. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera. Col·lecció Memòria Històrica 4. Llibreria El Ser-ciències, s.l. Arenys de Mar 2000. pàg 64 i 80.

2. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg. 24.

3. Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV). 11a beca d’investigació Vila de Malgrat de Mar. Ajuntament de Malgrat 2018. pàg 25.

4. Piña, Joan. El naixement de la parròquia de Malgrat i el conflicte amb la de Sant Genís de Palafolls. Article de la revista Vilelles núm 2. Ajuntament de Palafolls 2022. pàg 26.

5. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg. 147.

6. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg. 148.

 

 

 

El trenc de 1726.

Dies enrere  l'Agència Catalana de l'Aigua presentava tres propostes de com actuar al delta de la Tordera, amb l'objectiu de presentar al territori tres  possibles accions per prevenir danys en futures crescudes del riu. Després del  gener de l’any 2020, amb les destrosses del  temporal Glòria, és molt necessari replantejar l'estat del riu.

 

Les prediccions diuen que les grans crescudes seran cada cop més freqüents, situació que es veurà agreujada per l’estat actual del riu. Tenim una Tordera que ha perdut tota capacitat d’absorbir les grans avingudes d’aigua, han desaparegut les zones de laminació al llarg del seu tram baix,  quedant el riu canalitzat dins unes motes, i una  desembocadura que  ha perdut tota capacitat de flexibilitat segons l'aigua que hi arriba. 

 

El delta sempre ha conviscut  amb el perill de les trencades del riu, moltes d’elles  han estat mitigades històricament per zones que han actuat com a vàlvula d’escapament, algunes  plantades d’arbres de ribera que podien suportar l’excés d’aigua. Però no sempre s’han contingut tots els  embats de l’aigua, la documentació antiga, de tant en tant, ens explica alguns  episodis que qui els van viure ja els descrivien con extraordinaris.

Retall document març 1727

L’onze de març de 1727 es va reunir, al veïnat de les Ferreries, una comissió per valorar i arranjar  els desperfectes ocasionats pel desbordament  del riu Tordera  i el rec Viver, ocasionats  els últims dies de l’any anterior. Convocats a la casa d’en Ramon Bigas pel batlle Pere Rabassa i els regidors de la universitat de Sant Genís; Ramon Juany, Ramon Bigas i Francesc Borrell, hi assistiren els veïns  Antoni Alenyà de Tordera, Antoni Puig de la Burgada de la parròquia de Sant Genís i Josep Ballester Batlle de Santa Susanna, tots tres pagesos i elegits com a experts  pel doctor en drets de Barcelona Ramon Romà, assessor general dels estats del marquès d’Aitona al Principat de Catalunya. Alenyà actuaria  com a representant del marquès, Puig de la Universitat de Sant Genís  i Ballester com a representant de la Universitat de la Vilanova.

 

S’exposa a la trobada que la Tordera s’ha endut vint quarteres de terra de sembra i n’ha inundat  unes quantes més, desperfectes ocasionats  per un trenc de cent-deu canes (1) d’amplada a la mota del riu, a tocar  una peça de conreu de can Puigvert.  S’insisteix que és molt convenient per Malgrat i Palafolls reparar el trenc amb quatre mil estaques doncs encara hi discorre l’aigua, explicitant que caldrà fer parapetats fornits de rama de bosc i plantes de vinya. I en cas que fos necessari  fer-hi també una resclosa de pedres ja que hi ha una pedrera molt a la vora. S’acorda obrar en dit esborany sota la direcció dels  experts nomenats; Alenya, Puig i Ballester, pagant tota la terra que es faci servir i que quan sigui tapat s’arreglin també tots els demés trencs més petits que hi ha.

 

Capbreu d'Esteve Puigvert 1796

Concretar on era enxactament aquest trenc no és pas cosa fàcil. Sabem d’algunes de les peces que tenia el mas Puigvert, les que eren capbreuades al Duc de  Medinaceli i al monestir de Rocarossa. Al segle XVIII, l’any 1796,  el mas Puigvert disposava de dues peces que tocaven el riu, una era pròpiament el mas Puigvert i l’altra era situada per sota la carretera d’anar a Blanes (2), just  abans de travessar el riu, per sota el pla d’en Bigues, segons el capbreu fet al Duc de Medinaceli (3). Aquestes peces també foren capbreuades anteriorment al segle XVII al Marquès d'Aitona, antecessors dels Medinaceli (4). Però a  banda d’aquestes peces el mas en podia haver tingut  d’altres que toquessin el riu i que no estiguessin sota el domini d'aquests senyors.

 

Consultant un  registre de finques rústiques de Palafolls del 1856 (5), on veiem totes les  peces que tenien els Puigvert a Palafolls independentment sota quin senyor estiguessin , no sent documentada cap d’altra vora el riu, per tant una de les dues peces capbreuades al segle XVIII ha de ser la del trenc, descartant, agosaradament potser, que en tinguessin una altra vora el riu  entre 1726 i 1856 que hagués estat venuda, però durant aquest període els Puigvert no venen mai cap peça, més aviat tenen la política d'adquirir-ne de noves, per tant  mantenien i augmentaven finques. 

 

Retall plànol 1856. Finca 713 de Josep Puigvert.

Així la peça, actualment dins el terme de Malgrat (6),  situada a tocar la carretera seria candidata a  ser la finca on es va obrir el trenc, una peça d’onze quarteres destinada al 1856 a cultiu,  on aquell segle XIX tres quarteres i mitja eren de cereals, quatre eren plantades de vinya i les tres i mitja restants amb arbres de ribera, possiblement aquests  a tocar el riu.  La coincidència de la peça estant vora una pedrera, la del Molí, el perill pel pla de Malgrat, situat allà mateix,  i la proximitat del rec Viver dona peu a la hipòtesi que el riu trenqués per allà, just una mica més avall on va sorgir el  trenc al gener de 2020, al pla d’en Bigues.  

 

Xevi Salicrú.

 

1.  Cent-deu canes quivaldrien  a 171 metres aproximadament. La cana fou una antiga mesura de longitud dividida en vuit pams. La cana de Girona feia 1,559m. https://www.enciclopedia.cat/

2. Seria la carretera que ara anomenen carretera vella i que en aquella època era la nova, la vella de llavors passava més avall, pel mig del pla de grau. 

3.Arxiu Municipal de Sils. Capbreu 26. 3-5-1796. f. 343.

4.Arxiu Municipal de Sils. Capbreu 7. 26-3-1666. f 113.

5.Parcel·lari de rústica de Palafolls 1856. Centro Nacional de Información Geográfica. Ministerio de Fomento. Madrid.

6. Al 1856 una franja de 1'5 km aprox. a tocar el riu, gran part del pla de Grau fins al mar, era terme municipal de Palafolls encara.