L’aigua és i ha estat de sempre un bé preuat, generador de riquesa. Palafolls l’ha tingut molt a l’abast, el pas del riu Tordera pel seu territori ha convertit el seu pla en una terra molt fèrtil. La zona que formen els municipis a l’entorn del curs final de la Tordera, ara sota la denominació d’ Espai Agrari de la Baixa Tordera, és una de les grans zones productores d’horta. També no cal oblidar que l’arribada al segle XX d’algunes empreses a l’entorn del riu ha estat per la proximitat a l’aigua, la SAFA, Fibracolor...
Però l’aigua ha tingut altres usos històrics, durant molts segles ha estat la força que ha fet rodar les moles de molts molins. Ha calgut per aquest ús captar-la amb rescloses, en èpoques que baixava el riu, i mines que arribaven fins sota la llera del riu. Per fer-la arribar als molins s’han construït recs, tant per abastir-los com per fer-la eixir un cop utilitzada. Era emmagatzemada en basses per disposar-ne en el moment de moldre i poder-la fer caure amb força d’una certa alçada al carcabà, fent girar el rodet (turbina) per generar l’energia. Aquesta es transmetia, a través de l’arbre (eix), fins les moles, les encarregades de transformar el gra en farina. Dues feien aquesta tasca, una de fixa a sota, la mola sotana, i una a sobre que girava, la mola volandera.
Aquests elements eren els comuns a tots els molins, alguns tenien més d’un joc de moles, dotant-los d’una capacitat de moldre molt gra en poc temps. Molts d’ells també tenien adossat al molí un habitatge, ocupat pel moliner i la seva família.
La documentació antiga ens parla de diversos recs i molins al nostre municipi. Al Pla de Palafolls, a la zona del camí de la Ginesta, anomenada en època tard-medieval Pla de la Ginesta i Polleda diferents molins. Hi localitzem el molí d’en Roig (1), documentat ja al segle XIV (2), als capbreus del segle XVI (3) i al de 1791 (4) quan era propietat de Ramon Sans, senyor útil del mas Roig; el molí de la Ginesta (5), amb informació d’ençà l’any 1502; i el molí de la Cadireta d’en Mauri establert pel vescomte de Cabrera l’any 1488 (6).
Fora d’aquesta zona tenim dos molins més, establerts també pels vescomtes de Cabrera, el molí d’en Clapers al 1567, que no sabem ubicar, però del que els estudiosos Joan Bou i Jaume Vellvehí (7) relacionen amb les restes d’un molí que hi hauria hagut a la riera de la Burgada, al mas Moner, i del que en queda una construcció que podria ser el carcabà, una resclosa dins la riera i dues moles a l’entorn del mas. I el molí de Pedrosell, documentat al 1576 quan el vescomte de Cabrera hi estableixen a Bernat Jalpí. Els Jalpí, originaris de Tordera, acaben monopolitzant els recursos hídrics de tota la zona, Tordera, Blanes i Palafolls.
Però no hi havia molins sense recs, així la documentació també ens parla del rec de Lledó (8) amb referències al segle XV, al segle XVI localitzem el rec del Molí (9), el rec Viader (10), el rec Moledor (11) i el rec del Molí del Pedrosell (12), aquest últim a la zona coneguda a l’època com els Corals, al que ara seria la zona limítrof del pla amb Malgrat. I finalment el rec Viver (13) , aquest ja documentat al 1445, del que encara a dia d’avui en conservem si més no la toponímia a falta de saber si és el mateix que tenim avui.
De la majoria d’aquests antics molins i recs no en sabem seguir el fil fins al segle XIX. Hem de suposar que molts d’aquests vells molins s’enderroquen per engrandir-los o canviar-los d’emplaçament. Altres seran refets allà mateix, doblant-los o triplicant-los, com passa amb el molí de Pedrosell, transformat al segle XIX i conegut amb el nom de molí de la Pedrera, i el molí d’en Puigvert que algun autor ens diu que és l’antic molí d’en Roig o el molí de la Cadireta d’en Mauri, tot i que en la documentació del segle XIX ens parla d’un altre nom antic del molí d’en Puigvert, el molí del Sot del Calls.
 |
| Fons Roura Mateu. AMP |
Al segle XIX tots aquells vells molins i recs donen pas a un complex hidràulic de gran rellevància, que va funcionar tot el segle XIX i part del XX. Una infraestructura que començava a Tordera, passava per Palafolls i acabava a Malgrat, més pròpia d’un entramat industrial que agrícola. Formaven part d’aquella obra el molí d’en Puigverd i el molí de la Pedrera, i parts del rec del Molí, del rec Viver i del rec de Sabadell del que es conserven diferents parts.
Els dos molins, el d’en Puigvert i el de la Pedrera tenen cada un quatre i cinc jocs de moles respectivament. Aquests dos formem dues baules d’una cadena, una gran obra d’enginyeria hidràulica, on intervenien diferents elements que extreien el màxim de rendibilitat a l’aigua de la Tordera, captada en tres punts diferents.
 |
| Fons Roura Mateu. AMP. |
El nucli d’aquesta trama hidràulica era el molí de la Pedrera, l’antic molí de Pedrosell, convertit també en un centre de producció d’energia elèctrica a principis del segle XX, anomenant-lo no ja molí si no fàbrica de farines durant aquell segle.
La resta d’elements de la trama eren el molí d’en Puigvert, com hem dit, i el molí de Sabadell i l’anomenada Fàbrica de l’Aigua a Malgrat. Després de passar pels molins de Puigvert i de la Pedrera l’aigua era reaprofitada i portada fins la Fàbrica de l’Aigua i el molí de Sabadell (transformat en un habitatge situat al que ara és la cantonada nord-oest dels carrers Pompeu Fabra amb Paula del Puig), amb tota una connexió d’enllaços entre els diferents recs per tenir tots els elements de xarxa proveïts sempre d’aigua. Durant el recorregut dels diferents recs l’aigua també era aprofitada per regar tres comunitats de regants, una al pla de Palafolls i dues al pla de Grau.
Les captacions de l’aigua es feien en tres punts, una a l’alçada de l’església de Tordera, al lloc conegut com a Pas de les Palanques. Aquesta captació, feta a través d’una mina dins el riu, era canalitzada fins el molí d’en Puigvert a través d’un rec anomenat llavors com a Rec d’en Puigvert. Aquí un cop utilitzada era abocada al rec Viver en un principi, i posteriorment es va connectar la sortida amb un altre rec que voltava el molí d’en Puigvert i que passava a pocs metres, al que ara anomenem el Rec del molí d’en Puigvert, en el punt conegut com a les Comportes sota el mas Tortós. En aquest punt hi havia també unes rentadores que feien servir les mestresses de les masies pròximes.
La segona captació era la que alimentava el rec del molí d’en Puigvert a l’anomenat Pas de la Ginesta, la mina s’endinsava dins el riu a l’alçada de la masia de can Puigvert. Aquest rec portava l’aigua fins al molí de la Pedrera.
I la tercera captació, feta una mica més amunt del que és ara el Parc Fluvial de la Tordera, també amb una mina, ara coneguda com la mina d’en Puig, que aflorava un metres més enllà de la mota creant el rec de Sabadell. Aquest portava l’aigua fins a Malgrat a Fàbrica de l’Aigua (14) i al molí de Sabadell.
L’aigua de les tres captacions tenia un destí final a mar, podia arribar-hi de diferents maneres sempre havent estat utilitzada diverses vegades. La ruta més llarga i aprofitadora d’un gota d’aigua podia sortir de Tordera, passar pel molí d’en Puigvert, allà ser enviada i reutilitzada cap al molí de la Pedrera i allà reenviada cap al molí de Sabadell, o cap a la fàbrica de l’aigua, i d’allà ja finalment cap al mar.
Les primeres dades que tenim del funcionament d’aquesta trama hidràulica és quan era en mans de la família Padrosa ( propietària al primer quart del segle XIX dels molins de la Pedrera i d’en Puigvert i dels drets de l’aigua extreta del pas de les Palanques i de la Ginesta) i dels propietaris de la fàbrica de filatures de Malgrat, els senyors Jaime Garriga, Marcial Iglesias, Alberto Muselas, José Gispert, Francisco Girons i Manuel Lluís.
El dinou de maig de 1844 Rita Padrosa Rabassa i la seva filla Maria Rita Serra Padrosa, actuant com a usufructuària i propietària respectivament dels bens del pare i avi, José Padrosa, acorden amb els propietaris de la fàbrica (15) de com i quan utilitzar l’aigua dels molins de Puigvert i Pedrera per l’ús de la fàbrica. Més endavant la Rita Padrosa i la Maria Rita Serra juntament amb el Pompeu Serra, marit i pare respectivament, compraran als propietaris de la fàbrica parts dels drets de l’aigua del rec de Sabadell amb el molí del mateix nom.
La Maria Rita Serra Padrosa es casarà amb l’Albert de Quintana Combis, fill de Torroella de Montgrí, propietari agrícola i polític liberal. El fill d’aquests, Pompeu de Quintana Serra, advocat i diputat a Corts, establirà el vint-i-quatre d’agost de 1896 un nou acord sobre els drets de l’aigua amb el propietari en comandita de la fàbrica, l’Enric Arís. L’acord serà actualitzat el vint-i-nou de febrer de 1908, amb el nou propietari de la fàbrica, Francesc Maristany Garriga, on aquest es guardarà un raig continuo d’aigua de sis centímetres, i cedirà i traspassarà a Pompeu Quintana tots els drets que tenia segons les escriptures del 1844. Suposem que en aquell moment la fàbrica no necessitava l’aigua com a força motriu i en podia vendre parts dels drets adquirits amb els Padrosa.
Aquesta cessió es va fer per 25.000 ptes, a pagar per part de Quintana en quinze anys, pagant a la signatura de contracte 1000 ptes, i la resta amb un interés del 4%. L’acord mantenia per Quintana els drets de rec de les terres del mas Crosas de la seva propietat, els regants del rec del molí a Palafolls, del camp del Vila, vora Malgrat, i les terres de l’entorn del molí de la Pedrera de la seva propietat, però Maristany tindria sempre garantit el raig de sis centímetres en cas de sequera, i que si Quintana no pogués mantenir els acords amb els regants podrà restringir el raig de la fàbrica només quan estigui parada, els dies festius.
Un cop efectuat el pagament Quintana podrà substituir el rec de Baix, el que portava l'aigua del molí de la Pedrera fins la fàbrica , per una canonada de sis centímetres, anant al seu càrrec les reparacions a la canonada.
A banda dels regants del rec del molí a Palafolls, hi havia dues més comunitats de regants, en terres de Malgrat, que aprofitaven l’aigua que sortia del molí de la Pedrera. Eren els regants del camp anomenat d’en Campeny, amb unes 35 quarteres que regaven 32 pagesos (16) , i els regants dels camps de la Verna i Prats, amb una quarantena de quarteres i 35 regants (16) . La mitjana de terra per cap oscil·lava entre el que regava 1/4 de quartera al que en tenia 3, predominant com a mitjana una quartera per cap. Recordem que la quartera tradicional a Palafolls i Malgrat ha estat de 3.333,33 metres, per tant estem parlant de petites parcel·les de regadiu.
Al 1928 es fa un projecte per dur l’aigua de la mina del Pas de la Ginesta a Mataró, el projecte que no va passar de ser-ho contemplava captar l’aigua i fer-la pujar a la muntanya del castell i allà enviar-la cap a Malgrat passant pel molí de la Pedrera, per un recorregut paral·lel al riu, i d’allà cap a Mataró.
El quinze de juliol de 1932 (17) Josep Pellicer Llimona va comprar tots els drets sobre les aigües que tenia Pompeu Quintana i el mas Crosas, anomenant administradors a Joan i Santiago Mollfulleda que substituien a Martí Roura, administrador de Quintana, per aquests assumptes. El molí de la Pedrera s’havia venut al moliner Joan Bassols.
I el cinc de desembre 1944 (18) , els germans Francesc i Bonosi Roura Mateu, fills de l’administrador de Quintana, el Martí Roura, compren les finques i drets sobre l’aigua que foren de Josep Pellicer Llimona i el molí de la Pedrera, anomenat llavors Fàbrica de farines de la Pedrera, a Bassols.
Es conserven molts dels rebuts expedits als regants en l’època dels Roura, àlies Gasiva. Aquests cobraven un preu per quartera a la zona del rec de Molí, a l’any 1945, que anava de 30 a 125 ptes depenent del tram. L’any 1956 ja es pagaven 500 ptes per quartera amb dret d’aigua. A banda de pagar per utilitzar l’aigua també s’havien de fer càrrec de la neteja del rec i en cas de falta d’aigua per sequera el preu no variava, per tant el negoci dels Roura era assegurat. Totes les canyes al llarg del rec eren propietat dels Roura, si es volien tallar s’havia d’estipular un preu.
El molí d’en Puigvert
Al 1866 el moliner era Joan Bellvert, aquest vivia al molí amb la família i dos treballadors. Al 1880 el moliner que era al capdavant era el Josep Pou, també vivint-hi amb la família i un mosso. A la dècada dels anys vint hi viurà el moliner Salvador Comas Ruscalleda amb la família i un mosso moliner, al 1940 encara hi viuran els Comas, estant al capdavant del molí el Pere Comas Rumaguera, que hi seran fins l’abandó del molí als anys vuitanta.
L’extracció al pas de les Palanques, d’on rebia l’aigua el molí, s’estimava a mitjans del segle XX amb un volum de 296,24 litres per segon.
A mitjans del segle XIX ja ens consten cinc carcabàs i cinc parells de moles. La distància entre el molí i el pas de les Palanques era de 3500 metres, i la connexió del molí fins a trobar l’enllaç del rec del Molí era de 290 metres.
A mitjans dels anys 80 va marxar l’últim masover del molí, en Peret Comas , a partir de llavors de seguida es va enfonsar el sostre i va restar abandonat fins a la restauració a la dècada dels noranta duta a terme per l’Ajuntament de Palafolls.
Actualment és la seu de la Fundació Molí d’en Puigvert, una entitat privada, d’iniciativa social i sense ànim de lucre, orientada a la inserció laboral i social de persones amb trastorns de salut mental.
Encara es pot apreciar la bassa d’entrada, alguna mola de pedra i part d’un rodet de ferro amb els àleps. Durant les reformes es va construir un rec de traçat nou per justificar la obra davant els fons europeus, dotant-lo d’una mina que portava l’aigua fins la bassa de sortida de l’aigua i al gorg creat llavors.
El rec del molí d’en Puigvert
El Rec del Molí d’en Puigvert era un rec de primera divisió, una obra de gran enginyeria. El seu objectiu era abastir d’aigua el molí de la Pedrera. La captació es feia dins el riu, a l’alçada del mas Puigvert. Aquesta era captada a través d’una mina, entre 1,5 i 2 metres de profunditat, i anava soterrada fins passat el turonet d’en Puigvert. Allà, ja exteriorment, anava deixant el molí a l’esquerra fins a les Comportes ( les comportes podien derivar l’aigua cap al rec Viver o servir d’entrada a l’aigua sortint del molí d’en Puigvert i incorporar-la a aquest rec) . El rec resseguia tot el pla, arran dels turons, buscant el just pendent per poder circular l’aigua tranquil·lament. Per salvar alguns desnivells, i seguir i buscar la corba de nivell adequada, era soterrat de nou en tres punts; a l’alçada del mas Tortós, a vora can Batlle, on sortia i voltava el que ara és el veïnat de Santa Maria per tornar-se a soterrar arribant a les primeres cases del carrer Major, travessant el nucli de les Ferreries, i sortint a l’exterior, el que ara és darrera la plaça de Poppi, en direcció del mas Prats. Els trams soterrats eren vestits amb maó massís, en algun tram exterior també eren revestits els laterals.
A mitjans dels segle XX s’estimava una capacitat d’extracció de 300,22 litres per segon, dels que 297,62 eren utilitzats per usos industrials i 2,60 per usos agrícoles. Hi ha qui per tenir més aigua pel rec una cop tenia la boca oberta l’abocava dins el pou, com a la manera de bassa per retenir-ne més.
Com que el rec no podia fer de desguàs dels camps per on passava per anar arran de muntanya, entre el rec Viver i aquest hi havia un rec de desguàs, del que s’hi podia derivar l’aigua de les comportes si calia. Aquest rec de desguàs encara existeix i anava a connectar, vora l’actual camp de futbol, amb el rec Viver.
Del deu de novembre de 1947 tenim una descripció del rec amb la seva distància per trams exteriors:
de la mina al riu fins sortida,
de la sortida mina fins la carretera de mas Roig 195 metres,
de la carretera a les comportes 108 metres,
de les comportes a la mina de mas Tortós 260 metres,
mina mas Tortós,
de la mina de mas Tortós a la mina de can Batlle 1270 metres,
mina de can Batlle,
de la mina de can Batlle fins a can Jaumetó 640 metres,
mina de cal Nano.
de la mina de cal Nano a can Bernadó 510 metres,
de can Bernadó a la carretera de mas Jordà 900 metres,
I de la carretera de mas Oms fins al Molí de la Pedrera 680 metres.
Sense comptar els trams de mina el rec feia 4563 metres.
Com hem dit anteriorment s’hi va generar una comunitat de regants. Al 1947 hi havien 32 boques de rec , en sabem la distància entre elles i el nom amb que eren identificades aquell moment. Els metres són la distància que eren respecte el molí de la Pedrera.
1. Blanes 280m.
2. Oms 320 m.
3. Oms 350 m.
4. Oms 460 m.
5. Oms 490 m.
6. Elíes Ribas 650 m.
7. Mompió 670 m.
8. Garcia 770 m.
9. Garcia 830 m.
10. Garcia 950 m.
11. Garcia 1120.
12. Garcia 1160 m.
13. Garcia 1132 m.
14. Mas Padré 1132 m.
15. Miana 1142 m.
16. Bernadó 1150 m.
17. Vendrell 1640 m.
18. Emili Roca 1820 m.
19. Riudarenes 1920 m.
20. Cigala 1770 m.
21. Mas Tit 2580 m.
22. Santané 2620 m.
23. Constanci 2720 m.
24. Modisto 2810 m.
25. Motor d’en Batlle 2840 m.
26. Riudarenes- Modisto 2900 m.
27. Jaume del Tit 3100 m.
28. Ruhí 3380 m.
29. Garso 3540 m.
30. Massanet 3660 m.
31. Mas Tortós 3830 m.
32. Mas Tortós 4140 m.
 |
| Fons Roura Mateu. AMP. |
Periòdicament es feia neteja del rec, fet pels regants, on segons la terra que regaven hi dedicaven un jornal o mig. Així els dies 14 i 15 de setembre de 1944 es va fer una neteja del que en disposem un llistat del que hi va dedicar cada regant ,on també s’hi diu dels que no van fer neteja quedant pendent de fer-la.
Al 1957 per falta de neteja, en un episodi de fortes pluges, el rec trenca i fa malvé part del camí del cementiri, L'Ajumtament demana al propietari, el Banc Hispano Americano, que l'arregli.
Del record de la gent queda també les anguiles i peixos que s’hi pescaven, el pas amb barques per dins els trams de mina i un record molt domèstic, les rentadores, de les que se’n recorden tres, la de les comportes, la que hi havia vora l’actual aparcament anomenat de les rentadores i una a la zona vora les escoles.
El molí de la Pedrera.
Les primeres dades del molí de Padrosell són del primer de febrer de 1576, quan Fadrique de Cabrera va otorgar l’establiment del molí a favor de Bernat Jalpí. Els Jalpí, família originària de Tordera, van acumular la majoria de drets sobre les aigües i molins del terme i de Tordera.
A principis del segle XIX tenim notícies del molí anomenat-se ja de la Pedrera, quan era en mans de la família Padrosa, passant per herència al Serra i als Quintana. Els Quintana el van vendre al 1924 al Joan Bassols Rosset, moliner provinent de Banyoles. Als primers anys del segle XX es va produir energia elèctrica que era venuda a Malgrat.
El Bonosi i Francesc Roura Mateu compraran, el 20 d’abril de 1943, l’anomenada ja fàbrica de farines al Joan Bassols. Segons el document de venda feia 70 anys que s’havien substituït les antigues pedres de molí per un sistema de cilindres, convertint-lo en un dels principals llocs de producció de farines, els llocs més propers amb una capacitat similar de producció eren a Badalona i Sant Celoni.
La maquinaria de molineria que hi havia dins el molí de la Pedrera en el moment de la compra pels Roura era:
“a la sección limpia: una tabla de cemento portland, un elevador, un ventilador, un planchister rodatorio, una cribadora, un elevador, una zaranda, una espuntadora, un ventilador, una rosca, un elevador, un triavejeri i un elevador. A la seccion de máquinas: una espuntadora, una Hispana tipo cinco de doce cilindros, tres espadas, diez elevadores, dos planchisters, un centrifugo, un desatador, dos empacadoras, dos depósitos de madera para dos mil kilos de trigo, un ventilador de refrigeración y una aspirador mangas”.
Tota aquesta maquinària es va vendre per 23.000 ptes. La Fàbrica de Farines tenia la capacitat de produir set mil quilos de farina en 24 hores, segons un certificat expedit per la Delegación de Industria, amb data de 13 de febrer de 1951. Aquells anys els Roura tenen molta feina a demostrar que l’activitat era una fàbrica, doncs havia sortit una llei del 23 d’agost de 1937 que obligava a tancar els molins fariners.
Els diferents propietaris tenien moliners al capdavant de les tasques. Al 1866, sent propietaris el Serra Padrosa, tenim documentat al moliner Antonio Prat Estrada, fill d’Olost, vivint-hi amb tota la família i ajudats per tres mossos moliners. Al 1880 hi trobem de moliner, sent propietat dels Quintana Serra, el Joan Rabassa Masoller, fill de Santa Coloma de Farners, acompanyat del també moliner i fill Narcís, i sis mossos per treballar al molí. Intuïm que el volum havia de ser molt gran per tenir tants treballadors qualificats de mossos moliners, comptem que durant aquells anys es van canviar les velles pedres de molí per el sistema de cilindres. Al 1911 hi tenim al capdavant al moliner Ramon Ronqué Boada, i al 1945, ja en mans dels Roura, el moliner Josep Rovira Saló, fill de Verges, vivint-hi amb la família i un mosso moliner.
A l’entorn del 1960 la fàbrica tanca la producció de farina, anys més tard s’hi instal·larà un restaurant. A l’actualitat l’edifici està totalment abandonat, en estat ruïnós. Quan encara hi havia el restaurant tenim el testimoni de que es conservaven dues moles, en una d’elles hi deia “Societè Genèrale Meuliere. La Ferte sous jouarre. France”, també encara s’hi apreciava el mur de la bassa, fet de totxos, i també hi ha elements dels comandaments de la producció elèctrica.
Decadència
Tot aquest complex hidràulic tenia una visió molt industrial, la producció de farina a grans quantitats i l’abastiment de la força motriu de la Fàbrica de l’Aigua havia de tenir assegurada l’aigua, la força motriu. Tot aquest sistema de recs, tots comunicats, garantien el funcionament del complex i el compliment dels contractes.
Però part del sistema ja va perdre sentit quan la Fàbrica de l’Aigua va deixar de necessitar gran quantitat d’aigua, i amb el tancament, a la dècada dels seixanta, de la fàbrica de la Pedrera la fi de la trama era a prop. Encara es van seguir mantenint les comunitats de regants, amb un rendiment molt menor sobre els drets de l’aigua que va repercutir en un poc manteniment de la trama de recs. La construcció del barri de Santa Maria va tallar el rec en aquella alçada, l’estocada final, només va quedar funcionant la comunitat de regants de la zona de Casanons, i finalment agonitzant als anys 70 el rec van deixar de portar aigua de les mines. Alguns fins avui han servit de desguàs dels camps del seu entorn.
Xevi Salicrú.
1. No l’hem de confondre amb el molí del mateix nom a l’altra banda del riu, actual terme de Blanes. Revista Blanda, núm.19, pàg 20. Blanes. 2016.
2.El Molí d’en Rogi ja està documentat al 1392. AHG Notarial Blanes. Vol 439. (4-6-1392).
Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV) Ajuntament de Malgrat 2018. pàg 14 i 79.
3.AMS Fons Medinaceli. Capbreu 1502. Capbrevació d’Eulàlia, muller de Bartomeu Bruguer f. XXII (15-XI-1502).capbreu 1583
4. AMS Fons Medinaceli. Capbreu 26. f. 256 (10-6-1791)
5. AHMS Fons Medinaceli. Capbreu 1502. Capbrevació de Bartomeu Pruna 20-12-1502.
Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV) Ajuntament de Malgrat 2018. pàg 79.
6. Segons J. Bou i J Vellvehí el molí de la Cadireta d’en Mauri era un molí draper on ara hi ha molí d’en Puigvert. Frededric Enriquez, vescomte de Cabrera, l’establir el 20-10-1488, quan va arribar a un acord amb Pere Miquel Jalpí de Tordera per construir un molí draper al lloc anomenat la Cadireta d’en Mauri. Bou, Joan- Vellvehí. Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera. La Comarcal Edicions. Argentona 2003. pàg. 15.
7. Bou, Joan- Vellvehí. Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera. La Comarcal Edicions. Argentona 2003. pàg. 82.
8.Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV) Ajuntament de Malgrat 2018. pàg 75. AHFF. Notarial Palafolls, vol 591. 14-7-1444.
9-10. Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV) Ajuntament de Malgrat 2018. pàg. 79. AMS Fons Medinaceli. Cabreu 1502. Capbrevació d’Eulàlia, dona de Pere Burc . 21-12-1502.
11.Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV) Ajuntament de Malgrat 2018. pàg. 79. AMS Fons Medinaceli. Capbreu Palafolls 1502. Capbreació d’eulàlia, dona de Bartomeu Bruguer ( 15-XI-1502).
12.Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV) Ajuntament de Malgrat 2018. pàg. 80. AMS Fons medinaceli. Capbreu Palafolls 1502. Capbreació de Vicenta, dona de Joan terrades (23-1-1503).
13. Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV) Ajuntament de Malgrat 2018. pàg. 75. AHFF Notarial Palafolls. vol.591. (15-2-1445).
14. Segons J. Bou i J. Vellvehí la Fàbrica de l’Aigua podria ser l’antic molí de Mar.
15.AMP. Fons Roura Mateu. Escriptura notari de Barcelona Antonio Par. 1908
16.AMP. Fons Roura Mateu. Llistat regants 1956.
17.AMP. Fons Roura Mateu. Comunicat al regants 1933.
18.AMP. Fons Roura Mateu. Comunicat als regants 1945.
