L’any 1822, en el marc de les convulsions polítiques que sacsejaven Europa després de la caiguda de Napoleó, la Santa Aliança —constituïda inicialment per les monarquies absolutistes d’Àustria, Prússia i Rússia, i a la qual s’havien afegit posteriorment la Gran Bretanya i França— va celebrar el Congrés de Verona. En aquesta trobada diplomàtica es decidí autoritzar la intervenció militar francesa a Espanya amb l’objectiu de restablir la monarquia absoluta, responent així a la petició expressa de Ferran VII, que pretenia recuperar la plenitud dels seus poders davant l’experiència constitucional.
Així doncs, l’any següent, el 1823, Lluís Antoni de Borbó, duc d’Angulema, encapçalava un exèrcit francès que penetrava en territori espanyol. Aquesta intervenció, coneguda com la dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, tingué com a conseqüència immediata la caiguda del Trienni Liberal (1820-1823) i la reinstauració de l’absolutisme. D’aquesta manera, Ferran VII, tot i haver jurat prèviament la Constitució de Cadis de 1812, renunciava a mantenir el règim constitucional i restituïa el model polític absolutista que havia caracteritzat el seu regnat. Els Cent Mil Fills de Sant Lluís van romandre en territori espanyol fins a 1830 garantint l’estabilitat del nou règim absolutista.
En un dels cinc cossos que integraven aquest exèrcit francès hi havia el capità d’artilleria Adolphe Delamare (París, 1793-1861). Entre 1824 i 1827 fou destinat a Espanya, on va passar llargues estades especialment a Catalunya. Més enllà de la seva carrera militar, Delamare destacava com a arqueòleg i dibuixant. D’aquests anys en conserva més d’un centenar de dibuixos i aquarel·les de panoràmiques i monuments. Posteriorment va exercir tasques de dibuixant per a la Commission d’exploration scientifique d’Algérie. Al llarg de la seva vida va deixar un llegat artístic considerable, bona part del qual es conserva al Museu del Louvre, a la Sorbona i a la Biblioteca d’Alger.
L’any 2016, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va adquirir per 54.450,00 euros cent nou dibuixos i aquarel·les realitzats durant les seves estades a Catalunya, el País Basc i Algèria, que quedaren adscrits al fons del MNAC. Entre les obres destaquen aquarel·les de Montserrat, Barcelona o Sant Miquel del Fai, però per proximitat ens fixem especialment en el seu pas de Barcelona cap a Girona, resseguint la costa. D’aquest recorregut ens va deixar dibuixos d’Arenys, les torres de Calella, l’ermita de Sant Pau de Sant Pol, la torre Cartellà de Vidreres i un castell sense nom, que ell mateix situava entre Calella i Vidreres i que, fins ara, no havia estat identificat dins el fons del MNAC.
Aquests dies de Festa Major, la palafollenca Montse Turón ens va fer arribar una gran sorpresa: la imatge d’aquest castell i la seva identificació. Ens explicà que, assistint a la conferència Retornar a Girona. Una mirada a la ciutat a través de l’art, a càrrec del professor d’Història de l’Art Francesc Miralpeix Vilamala, va reconèixer immediatament en una de les imatges projectades el castell representat: no era altre que el nostre castell de Palafolls. Es tracta d’una troballa d’un valor excepcional: Delamare va pintar un dels nostres grans tresors més preuat l’any 1827. Fins ara no teníem cap reproducció del castell anterior al segle XX, de manera que aquesta aquarel·la esdevé la imatge més antiga coneguda de la fortalesa. Al revers del full hi figura un croquis no identificat.
L’obra, de petites dimensions, està realitzada en aquarel·la i llapis de grafit sobre paper a l’anvers, i en llapis de grafit sobre paper vitel·la al revers. Mesura 11,4 x 14,9 cm i té assignat el número de catàleg 251798-000. Actualment no es troba exposada.
Anvers
En un moment en què al castell de Palafolls s’està duent a terme una campanya arqueològica sense precedents, que aporta informació de gran valor per al coneixement de la fortalesa, aquesta descoberta és la cirereta del pastís. L’aquarel·la ens mostra l’estat del castell l’any 1827, on entre altres detalls encara es poden distingir els merlets de la torre de l’homenatge.
Revers
Ara cal comunicar al MNAC la identificació d'aquest dibuix. Gràcies, Montse! La troballa és d’un gran valor i ens recorda que la recerca sempre és oberta… Qui sap què ens pot oferir el futur sobre el nostre passat?
Xevi Salicrú.
Webgrafia:
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/els-cent-mil-fills-de-sant-lluis
