La ruta es va realitzar en dues ocasions més durant aquell any, l’èxit de la primera convocatòria així ho va requerir. Posteriorment, es va fer en diversos anys també per a l’institut de secundària del municipi, i fa un parell d’anys es va tornar a oferir per a la Festa de Sant Sebastià a Sant Genís. Tota aquella tasca de documentació que va fer Vivelles, una contextualització dels fets locals dins el conjunt general del conflicte, és el que explica aquesta entrada al bloc.
L’u de novembre de 1700 moria sense descendència Carles II de Castella, fet que va desencadenar un conflicte a escala internacional. Les potències europees volien controlar el destí de l’imperi hispànic amb els seus candidats al tron, però el rei havia declarat hereu al seu nebot Felip de Borbó, duc d’Anjou, net de Lluís XIV de França i la seva germana Maria Teresa. Coronat com a Felip V jurà també les Corts Catalanes de 1701-1702, tot i això, els catalans i la major part de la Corona d’Aragó es van acabar decantant per un altre candidat. L’Aliança de la Haia, l’acord entre l’Imperi Austríac, Holanda i Anglaterra, contraris que la casa de Borbó regnés a Espanya i França, proposaven a l’arxiduc Carles d’Àustria com a pretendent al tron hispànic. Aquest era net d’una germana de Felip IV (pare de Carles II), Maria d’Àustria, casada amb Ferran III, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
L’aliança va declarar la guerra a França el 1702. L’any següent es van adherir a la causa austriacista Portugal i Savoia. El 20 de juny de 1705 els representants de Catalunya van signar un acord amb Anglaterra, conegut com el pacte de Gènova, on els catalans es comprometien a alçar-se a favor de l’arxiduc i els anglesos a desembarcar tropes i proveir d’armes als revoltats.
És aquell 1705 quan el conflicte va arribar a Catalunya amb l’aixecament austriacista, a l’agost l’arxiduc fou proclamat rei amb el nom de Carles III a Dénia. El nou monarca va avançar cap a Catalunya ràpidament, entrant triomfalment a Barcelona, on les Corts Catalanes el van reconèixer com a comte de Barcelona. El 1707 el terme del Castell de Palafolls va rebre dues cartes del jutge del vescomtat de Cabrera, les notificacions informaven que les universitats havien estat agregades a la Corona i com a agraïment s’esperava d’elles que es correspongués amb un donatiu. La resposta del terme fou només d’agraïment, argumentant que a causa de molts pagaments endarrerits per soldats destacats a Girona i el manteniment del sometent no podien fer cap aportació (Codina 2004: 112). Les tropes aliades van arribar a prendre fins i tot Madrid, però la guerra va fer un tomb i es va decantar cap al bàndol borbònic.
El 6 de desembre de 1710 les tropes borbòniques ja s’acostaven a Girona des del nord, davant el perill d’un setge imminent la ciutat va demanar ajuda al terme del Castell de Palafolls per a poder-se defensar. Quatre dies després, el dia deu, els consells ordinaris de les tres universitats que formaven el terme; Sant Genís, Vilanova i el Comú de Santa Susanna, es van reunir a l’Hospital de la Vilanova per a acordar la resposta. Estipularen que només enviarien 25 soldats si el setge era immediat, i els comunicaren que no podien fer-hi res més, perquè tot el terme patia molts censals a causa de la guerra, i afegien, que ja havien enviat temps enrere soldats. Girona va ser presa el mes següent, el 24 de gener de 1711. Desconeixem si es van enviar els 25 soldats que s’havien compromès.
_______________________________
Parcial de l’acta de la reunió del Consell de les universitats de la Vilanova, Sant Genís i Santa Susanna a la capella de l’Hospital de Pobres de Malgrat el 10 de desembre de 1710 (1).
“... que las ditas universitats estan molt ahogadas y molestada per raho de diferents pencions de censal y molts deutes que estan devent y així altres ahogos com es tenir sis cavalcadures de avui en dia encara al servei de dita Sa Magestat a la ciutat de Girona, y divuit ferreloners per ordre del senyor Don Joseph Puig. No obstant això lo sobredit y referit desitjan ser verdaders vassalls com son de sa majesta, prometen fer per aquesta vegada tant solament vintycinc soldats per lo die que demanaran per la defensa del siti si amenassaren dita ciutat ( deu no vulle) y que n cas de ser molt urgent la necessita ofreixen anari tots…”
__________________________________
Però un fet inesperat va portar aquell any 1711 canvis a l’estratègia internacional. La mort de Josep I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i germà de l’Arxiduc Carles, va portar a aquest a ser proclamat nou emperador amb el nom de Carles VI.
Les tropes borbòniques avançaven lentament cap a Barcelona. El desembre de 1711, l’exèrcit de les dues corones, França i Espanya, amb el comte de Fiennes, tinent general dels Reials Exèrcits de Felip V, al capdavant eren a Maçanet, i demanaven a través d’una missiva als jurats de Sant Genís l’obediència de tot el terme, cosa que no volia dir res més que fer una aportació i abraçar la causa borbònica, tot això sota l’amenaça de saquejar Palafolls i Malgrat (2). Els jurats de la Universitat de Sant Genís, Francesc Estiu i Joan Batlle, amb Josep Valldejuli de la Torre es van dirigir amb la carta rebuda cap a la Vilanova a veure el jurat en cap d’aquesta, Josep Valldejuli. Es van reunir a casa d’en Ramon Jaumet on també hi va assistir en Mariano Daví Alsina i en Francesc Pradell, prohoms de la vila i membres del Consell General de la Vilanova. Els representants de Sant Genís i la Vilanova redactaren la resposta a les tropes destacades a Maçanet, dient-los que no els tenien por i que tenien forces de cavalleria austriacista que els defensarien si pretenien saquejar el terme. El 23 de desembre de 1711 Mariano Daví Alsina i l’Agustí Gibert Xurrich vàren ser presos quan portaven la resposta a Maçanet demanant un rescat per ells.
El dia de Nadal d’aquell 1711, marxaven de can Valldejuli tres soldats i un tinent anomenat Benavente. Aquests eren membres del Regiment de Cavalleria de Subies que es trobava en aquell moment destacat a Pineda, unitat que formava part de l’exèrcit austriacista, i eren la cavalleria a qui es referien els representants de les universitats dos dies abans. Aquests quatre soldats havien passat uns dies a can Valldejuli, on el seu propietari , el qual havia estat obligat a costejar la seva manutenció durant aquells dies, va veure com s’enduien un parell de sacs quan marxaven del mas.
L'endemà de la marxa el Francesc Reig, batlle del terme, va comentar a en Josep Valldejuli de la Torre que li havien desaparegut diverses coses que tenia amagades a can Vidal. En Josep va lligar caps de seguida, ja sabia què eren els dos sacs que carregaven els soldats. Davant la proximitat de les tropes borbòniques, en Reig havia amagat algunes coses de valor a can Vidal, on el seu propietari, Mariano Vidal, reconegut partidari borbònic havia marxat feia temps. El batlle havia pensat que si entraven les forces borbòniques no saquejarien la casa d’un partidari del Borbó. Paradoxalment, foren els austriacistes que els que saquejaren la casa d’en Mariano sense saber que el que estaven robant era del batlle del Terme del castell de Palafolls, partidari de la mateixa causa.
_______________________________
Parcial de l'acta on es declaren els objectes robats a Francesc Reig, batlle (3).
“...dit Vidal sa avia ausentat per causa de enemich y desperadant y rompen en secret que dit reig avia fet en dita casa per escondir algunas cosas per temor del enemich sem porta dit Benavent diferent coses que jo tenia en dit secret que consistien un sach de faves un escapulo vit y nou canas de mostra y escaleta una coixinera de tela guarnida de escot unes faldillas de estamenya vermella guarnidas de puntas blancas y rovellades baix voltadas de veta groga, una rapilla de sarja vermella guarnida de veta negra un de vantal de mija ceda negra nou, un capell nou de tela blanca un mocador blanch guarnit de puntas un mocador nou de seda ab vias sis camisas gitres de home y tres de dona dos o tres panys de estamenya vermella dos anells dor lo un ab pedra blanca ab perlas y lo altre ab set pedras vermellas uns agnos de plata y una cullera de plata. Y lo dit Benavent…”
_________________________________
Davant d’aquests fets, en Francesc Reig i Josep Valldejuli van marxar cap a Pineda per entrevistar-se amb el comte de Gálvez, màxim responsable del regiment. El comte s’havia absentat i van ser rebuts pel coronel Royo. Benavente, qui ja havia venut tot el portat de can Vidal, va ser obligat pels seus superiors a indemnitzar al batlle de Palafolls.
Just després d’aquests dies, el 27 de setembre, l’arxiduc marxava cap a Viena, deixant el govern de Catalunya en mans de la seva dona, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.
El 16 de febrer de 1712 es va reunir el Consell General de la Universitat de Sant Genís a l’església. L'objectiu de la trobada era recollir la part que tocava pagar a Sant Genís pel rescat de Daví i Gibert. A Sant Genís li tocaven 440 dobles d’un total de 990, on a la Universitat de la Vilanova i al Comú de Santa Susanna els hi tocava respectivament 330 i 220 dobles. Sant Genís es va negar a pagar la quantitat que li pertocava, la seva part va ser posada per la Vilanova per poder alliberar els seus conciutadans. La Universitat de la Vilanova va obrir un procés judicial per reclamar l’impagament als santgenisencs. La implantació posterior del Decret de Nova Planta va obligar a traduir al castellà tots els processos judicials oberts, Malgrat no en va demanar la traducció per no haver de costejar-lo i el procés va quedar invalidat. D’aquesta manera Sant Genís no va arribar a pagar mai.
Segons relata Alfons Codina va ocórrer un segrest relacionat amb aquest impagament, el dilluns de Pentecostes d’aquell 1712 van retenir, no queda clar per qui, a Francesc Borrell del mas Borrell de Sant Genís per exigir-li 600 dobles. El rapte es va resoldre amb la intervenció dels jurats de Sant Genís i l’ajuda de voluntaris de Canet on estava pres (Codina 2004:115).
___________________________
Inici de l’acta del Consell General de la Universitat de Sant Genís de Palafolls del 16 de febrer de 1712 (4):
“Convocat i congregat lo Concell General de la universitat y singulars personas de la parroquia de sant Genís de Palafolls bisbat de Girona de llicencia y empresentia del honorable Francesch Reig lo corrent trienni batlle coregint la Batllia de la Vilanova y terme del Castell de Palafolls per la Serenicima y Reial Magestat Carlos Tercer ( que Deu guarde) dins la iglesia parroquial de dita parroquia, ahont com semblants y altres negocis de dita Universitat te acostumat de convocarse y congregarse en la qual convocació y congragació han entevinguts y son estats presents los seguents…”
_____________________________
La possibilitat que la monarquia hispànica i el Sacre Imperi Romanogermànic estigués en mans d’un mateix Habsburg va provocar la retirada dels anglesos. Aquests varen signar el 25 de juny de 1712 un acord amb França per parar les hostilitats, fet que es va consolidar el setembre amb la marxa de les tropes angleses de Catalunya. Amb aquest escenari es van obrir converses que es van concloure amb el Tractat d’Utrecht, un acord signat l’onze d’abril de 1713 on s’acordava la fi de la guerra, on els aliats reconeixien a Felip V a canvi d’alguns territoris.
L’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic, que encara era a Barcelona, també va marxar cap a Viena just abans de l’arribada de la notícia que els catalans quedaven sols davant les tropes borbòniques. Aquestes tropes escampades pel país se subministraven de provisions a compte del territori, així aquell 1713 el síndic de la Batllia de Palafolls es queixava a les noves autoritats de l’excés de contribucions i gra que els demanen des de diferents llocs (Codina 2004: 112). Les universitats es van veure obligades a crear nous censals sobre la població per poder fer front als diners que es demanaven (Codina 2004: 116).
L'agost de 1713 les tropes imperials s’anaven concentrant a la rodalia de Blanes per marxar, el port d’aquesta ciutat era un dels punts triats per embarcar-se. Mentre esperaven l’embarcament necessitaven alimentar-se, els camps del terme varen ser arrasats. Un pagès de Palafolls, Gaspar Viader, va declarar al maig de l’any següent la incapacitat per pagar els impostos pel dany ocasionat per les tropes imperials l’any anterior, que tot i la devastació de la guerra s’havien de seguir pagant.
________________________________
Declaració parcial de Gaspar Viader dels danys ocasionats per les tropes imperials (5):
“...devastaren la major part de la collecta de fassols, mongetas, mills, panissos y altres llegums…y o penes ne culliren que quasi non quedaren per tornar a sembrar y lo pocs que culliren foren tacats o dolents per no ser assahonats y cullits antes de temps ocasionant amb dita debastació notable dany y perjudici als decimadors i arrendataris de la decima, tascas y altres drets tocants al excelentissim señor marqués y així mateix debastaren part del vi havent tallat los agrassos de la vinyas…”
______________________________
(1).png)