Un dels costums que perdura a Palafolls, i a tot l’Alt Maresme, és la de regalar als fillols un tortell per la diada del Ram. Hem format tant històricament com culturalment part de les comarques gironines formades per l’Alt i Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Ripollès, el Pla de l’Estany i la Selva on aquesta tradició també és seguida, així com a la barcelonina comarca d’Osona, és a dir tot el nord-est de Catalunya. No és en va encara la pertinença de Malgrat fins a Arenys al bisbat de Girona. La riera del Torrentbó d’Arenys separava fa mil anys el comtat de Girona amb el de Barcelona. Aquesta vinculació amb Girona i el procés per formar part de la província de Barcelona el vaig detallar en un article d’aquest bloc, https://valldebossagay.blogspot.com/2020/08/palafolls-entre-girona-i-barcelona.html.
 |
| Benedicció dels rams, segons una auca del primer quart del segle XIX. |
El tortell ha estat un dels grans dolços tradicionals de Catalunya, unes postres que han estat presents a les taules dels diumenges durant diverses generacions, i no només aquest dia, sinó també per grans celebracions com per la Diada de Reis arreu del país, i fins no fa massa temps havia tingut molta tradició per Sant Antoni.
D’un quant temps ençà m’he adonat que regalar el tortell del Ram és un costum en regressió a Palafolls, i fins i tot part de la població ni tan sols en sap l'existència. Hi ha dos factors que han pogut dur-nos a aquest fet; el primer haver rebut població desconeixedora d’aquesta tradició de més enllà de les comarques gironines, i el segon és la ràpida expansió de la mona de Pasqua, una tradició molt similar on també el dolç és regalat pels padrins als fillols, i que actualment és un pastís coronat amb figuretes, xocolata i pollets grocs que fan les delícies de la canalla, suposant un contrincant difícil de superar per a un tortell per bo i artesà que pugui ser. Originàriament, sembla que la mona no diferia gaire d’un tortell, era un pastís de farina i sucre de diverses formes, algunes en forma de tortell, on se li posaven al damunt tants ous durs com anys tenia el fillol. La pastisseria Casa Massana, del carrer Ferran de Barcelona, va introduir a mitjans del segle XIX una figureta a sobre aquest pastís (Amades, 2005 vol. 6: 196-197) anant evolucionant cap a l’afegiment de figures de xocolata i guarniments al segle XX. Qui sap si aquesta mona primigènia fos el mateix que el tortell, però hagués evolucionat en dia diferent segons la zona.
Amades en el seu Costumari Català (1956), treball fet a partir de recerques dutes a terme durant els vint anys anteriors a la seva publicació, ens diu que la mona de Pasqua és un costum estès arreu de Catalunya (Amades, 2005 vol. 6: 195), on també hi havia hagut l’antic costum de penjar un tortell, regalat pel padrí, al ram que es duia a beneir, i que si la padrina regalava la mona per Pasqua el padrí regalava el tortell pel Ram. Afegeix que aquest últim costum encara perdura en alguns pobles rurals (Amades, 2025 vol. 5: 294). Però la nostra realitat sembla que no fou copsada per Amades, segons la nostra tradició oral ha estat d’obligat compliment, al nostre entorn, regalar al fillol o fillola el tortell per part del padrí o padrina d'ençà d'almenys a principis del segle XX on ens arriba aquesta memòria oral. I res en diuen de les mones que ara són imprescindibles per Pasqua.
De l’arribada de la mona al nostre poble no en tenim referències fins a partir dels anys seixanta del segle passat, quan les pastisseries de la comarca comencen a imitar a les pastisseries de Barcelona oferint els mateixos productes davant d’un turisme interior que es desplaçava per aquestes dates. Si documentem casos anteriors són vinculats a famílies amb lligams amb la capital.
Per tant, regalar la Mona de Pasqua és una tradició que no ens era pròpia a la nostra comarca i que hem adoptat en detriment del Tortell del Ram. Hi ha, però qui ha adoptat la Mona de Pasqua sense deixar el Tortell del Ram, el padrí regala una cosa i la padrina l’altra. Adoptar noves tradicions és una cosa que sabem fer molt bé, doncs ho apliquem per altres dates assenyales, sumar sempre és un bon signe d’una societat viva, però sense oblidar allò que ens defineix i ens posa el nostre accent en el conjunt del país.
El Tortell del Ram és una prova més de tantes de la vinculació social i cultural vers les comarques gironines a la que hem estat units durant quasi mil anys.
Xevi Salicrú.
Bibliografia:
Amades, Joan. Costumari Català. Carnestoltes -II-Quaresma. Volum 5. Barcelona. Edicions 62.
Amades, Joan. Costumari Català. La Setmana Santa. Volum 6. Barcelona. Edicions 62.
