Encara tot just amb els resultats ben frescos d’aquestes passades eleccions municipals, on han obtingut representació al consistori sis regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya , cinc del Partit Socialista de Catalunya i dos de Palafolls Som, i amb la incertesa, a hores d’ara, de qui podrà formar govern, us proposo anar cap a les eleccions municipals de l’any 1979. El vuit d’abril d’aquell any els palafollencs votaven de nou després de quaranta anys de ser triats els representants municipals a dit pels cabdills locals del règim franquista.
 |
| Fons Salvador Sagrera. |
S’havien d’elegir onze regidors i foren cridats a les urnes 1750 electors, repartits en dos col·legis electorals; un a l’escola de Sant Genís i l’altra a l’escola del centre de Palafolls. El nostre municipi respecte a l’actualitat tenia un 26% de la població d’avui, tot i que territorialment ja tenia la base de l’estructura actual. Els barris de Sant Lluís i Santa Maria ja eren ben consolidats, a Sant Genís feia tan sols vuit anys que s’havia començat a urbanitzar Ciutat Jardí, i els projectes urbanístics de Mas Reixach i Mas Carbó ja eren una realitat. A aquella primera convocatòria es van presentar tan sols dues candidatures, Convergència i Unió i l’Agrupació d’Electors. Els primers (CiU) van treure sis amb 636 vots i els segons (AdE) cinc regidors amb 590 vots, més dotze paperetes que es van donar per nul·les i tres en blanc. Tot això amb una participació del 70’9 %, només superada al 1987 per quatre punts.
La llista guanyadora encapçalada per l’Enric Font Llopart, pagès i treballador de la SAFA, va guanyar per tan sols 46 vots de diferència a l’abanderada pel Ramon Ribot Musoll, enginyer agrícola. Al ple de constitució del nou consistori del dinou d’abril, Font va ser nomenat alcalde amb sis vots a favor i cinc en blanc. Tot i la majoria convergent es va formar un govern de coalició que es va repartir les regidories entre les dues formacions. Els cinc vots en blanc de l’AdE ja eren fruit de l’acord de coalició que s’hauria de formar donant l’alcaldia a la llista més votada.
 |
| Fons Salvador Sagrera. |
Tot i l’entesa en que s’iniciava la legislatura, la pau plenària no va durar gaire. Les actes dels plens reflectiran de seguida unes sessions enceses i eternes, acabant a altes hores de la matinada. Temes com si el consistori havia d’assistir a missa per les Festes Majors del municipi van provocar llargues oratòries, però hi va haver un tema urbanístic que va desencadenar la crisi més important fins a dia d’avui al consistori. L’alçada que havien de tenir els edificis va esdevenir, quan es començava a planejar el primer ordenament urbanístic, la guspira que va trencar l’acord municipal. Finalment i després de llargues discussions es va acabar proposant a la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat l’opció de no limitar l’alçada dels edificis, proposta que va ser liderada per l’alcalde i els regidors de CiU, i on l’AdE defensava la seva regulació. La Generalitat va tombar la proposta, i davant d’aquesta negativa l’alcalde, sentint-se traït per les altes instàncies, va dimitir del càrrec i va renunciar a l’acta de regidor el vint-i-u de juliol de 1980. Fou nomenat aquell mateix dia alcalde accidental el tinent d’alcalde Lluís Moner Daniel, segon de la llista de CiU.
Enric Font fou substituït com a regidor pel número nou de la llista de CiU, Josep Prat Font, el set i vuit van renunciar a acceptar l’acta. El disset d’octubre de 1980 es va portar a votació l’elecció del nou alcalde, sortint elegit el ja accidental fins llavors Lluís Moner Daniel amb sis vots, quatre van ser per Ramon Ribot i sorprenentment va haver-hi un vot nul.
Just deu dies després del seu nomenament, el dia vint-i-set d’octubre de 1980, Moner també dimitia, però a diferència de Font conservaria l’acta de regidor. La transcripció del ple no reflecteix el motiu de la seva dimissió però per testimonis de l’època fou pels desacords dins la formació de CiU.
El trenta-u d’octubre de 1980 es va celebrar de nou un ple per triar nou alcalde, l’elegit fou el tercer membre de la llista de CiU, que en aquell moment era de fet el segon després de la dimissió de Font, Joan Puigdefàbregas Ribot, veí de Sant Genís. Aquest fou elegit per 10 vots afirmatius i 1 en blanc. Ara l’acord plenari seria més sòlid amb el vot de tots els regidors cap al nou alcalde a excepció del vot en blanc que no sabem de quin regidor era doncs l’elecció era secreta.
Amb Puigdefàbregas s’arribarà al final de la legislatura amb les noves eleccions del 1983. Aquestes obriran una nova etapa amb el període més llarg d’un mandat d’alcalde a Palafolls. Valentí Agustí, al capdavant del Partit Socialista de Catalunya com a llista continuïsta de l’Agrupació d’Electors, guanyarà les eleccions durant vuit convocatòries seguides. Els pactes, acords i desacords a partir d’aquella primera legislatura, tot i alguna majoria absoluta, també hi seran, però això ja serà tota una altra història.
Xevi Salicrú
