El passat ens ha deixat varis edificis de referència, les esglésies
de Sant Genís i Santa Maria o el Castell. Tots ells formen part imprescindible del nostre univers, però després de la Guerra Civil, al 1948, se n’hi va afegir un altre, els nostres pagesos
van construir també un dels signes
identitaris del present, el complex de Teatre
i Cafè. Mai fins llavors s’havia creat una obra pel gaudi col·lectiu amb tanta ambició i visió
de futur, un edifici concebut per oferir lleure als palafollencs des d’una entitat privada, la Hermandad de
Labradores i Ganaderos de Palafolls.
Després de setanta-tres anys aquest
equipament cultural segueix complint amb tota regla l’objectiu pel que va ser creat.
A partir de la seva inauguració tot els actes ludicofestius passaran pel Cafè o el Teatre: cinema, banquets
de noces, balls de Festa Major, ballades de sardanes, homenatges a la vellesa,
rebuda dels Reis d’Orient, festes del
futbol, festes de caçadors... La pagesia
va dotar el poble d’un equipament inimaginable per una comunitat petita com era
Palafolls, mai els recursos municipals haurien pogut aixecar una obra d’aquelles
dimensions en una època de post-guerra, temps de restriccions, cartilles de
racionament i mercat negre.
Diem que aquesta magna obra va
ser feta pels pagesos de Palafolls, però
això no és així, almenys és una frase que no és
del tot certa. Seria més correcte
dir que va ser feta per una part dels
pagesos. Per entendre aquesta puntualització
i de com va ser construïda
cal anar una mica més enrere.
A principis del segle XX la pagesia s’organitza en cooperatives, per reivindicar els seus drets com a treballadors però principalment per
comercialitzar els seus productes. La implantació del regadiu havia revolucionat l’agricultura de la nostra comarca,
nous reptes de comercialització com
l’exportació de patates i enciam feien necessari l’organització del sector.
Palafolls no seria diferent, però
com podria semblar, per la petita comunitat que era, no ho faran tots els
pagesos junts.
En aquella època una part del terme, Sant Genís,
vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries. Als anys vint d’aquell segle hi va haver per
part dels santgenisencs un intent d’agregar-se a Malgrat i un de formar municipi propi. La pagesia, com a part important
d’aquella societat, viurà també amb intensitat aquells moments reivindicant-se i
diferenciant-se de la resta de municipi.
Amb la formació d’aquelles
agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de
Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat,
fundat al 1915.
Els pagesos de la resta del
municipi formaran el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra
Civil es convertirà amb la “Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de
Palafolls”.
El cultiu de la patata, principalment,
va reportar molts ingressos a la nostra pagesia
a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà
la causa de portar-los a invertir en aquells equipaments.
“La Hermandad de Labradores y
Ganaderos de Palafolls” inaugura al 1941
un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i
comercialització dels seus productes, així com per donar-los diferents serveis.
El conegut encara avui com edifici del
Sindicat.
 |
| Sindicat. Fons Conca de la Tordera. |
Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada per fer-hi una segona planta. Conservant l’estructura original es rehabilitat al 1994, destinant-lo a agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l’antiga germandat. La Conca disposa ara d’unes modernes instal·lacions vora la riera d’en Jordà per donar servei als seus associats.
Un cop solucionat el seu espai
per treballar amb millors condicions l’objectiu de la pagesia es centra en la
cultura i l’oci dels seus socis. Al maig
del 1948 s’inaugura el complex de Teatre,
pista exterior i Cafè, l’anomenat l’Edifici Social. S’havia aixecat en un solar
del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte
de l’arquitecte Francisco Portillo, les
obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i la decoració interior de pintura la va portar a
terme el pintor Ballés.
 |
| Cafè i teatre. Fons Montse Pica. |
A la primavera del 1998, després de fer un conveni amb
l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai
es reinaugura el Teatre després
d’uns anys tancat amb una rehabilitació
a càrrec de l’Ajuntament (1). Les obres es fan en base al projecte de Francesc Cornellà i Llibert
Estanyol. Aquests també realitzaran les reformes al Cafè, incorporant a la
planta baixa un mural de gran format d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de Millet “les Segadores”, i construint una segona planta dedicada a
serveis de l’Ajuntament.
El 22 de desembre del 2018 es reinagura de
nou el Teatre després de vint anys de
les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió
es reforma interiorment i exteriorment, conservant la imatge original
sempre, renovant teulada, il·luminació, tramoies de
l’escenari, sonorització i climatització.
Com dèiem anteriorment la pagesia de Sant Genís es va
mantenir aliena a la construcció d’aquell complex. En el moment de la
construcció seguien encara adscrits a Malgrat.
Al 1950 (2) la “Hermandad de
Labradores y Ganaderos de Malgrat” de la que
formàven part els pagesos santgenisencs compra un terreny per edificar
un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l’escola, amb la intenció de
en un futur proper, destinar-lo a ser la seu de la nova “Hermandad de Labradores y Ganaderos de
San Ginés”. Aquell mateix any la gemandat de Malgrat, al 28 d'agost, demanen construir un magatzem pel que serà la futura germandat de Sant Genís en aquell moment en tràmit. Al 1952, el terreny i un primer edifici era valorat amb 154.340
pessestes. Aquell mateix any amb la retirada dels capitals individuals que pertocaven a cadascun dels socis
santgenisencs, funden la seva germandat amb seu a l’edifici de Sant Genís
ampliant el petit local primigeni. Es construeix un local ampli amb moll de
càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de
treball per donar serveis als pagesos. Un cop construít el local arrenden a l'Ajuntament un solar entre el seu local i l'escola de 45 m2 per ampliar la seva seu, llogat per deu anys prorrogables a un preu de 50 ptes anuals. Aquest cos llogat limitava al nord amb Joaquim Mayà, al sud amb la plaça Sant Genís, a l'est amb les escoles i a l'oest amb el nou edifici de la Germandat de Sant Genís (3).
 |
| Inauaguració Sindicat Sant Genís. Fons Ramon Fontrodona. |
Aquesta germandat de Sant Genís tindrà una vida curta, a finals del anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels directius d’aquell moment. L’edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els Pica. Finalment, davant el perill d’acabar enderrocant-se, per construir-hi un edifici de pisos, és adquirit a la dècada dels vuitanta per l’Ajuntament.
 |
| Anys setanta, Sindicat de Sant Genís. Fons Jordi Ballbé. |
Al 1987 el consistori inaugura el
Bar-restaurant i Centre Social “Antic
Sindicat de Sant Genís” amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i
Nina Masó, conservant i posant en valor els elements que configuraven aquella
edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat. Sempre, però, servirà tan durant l’època de la
germandat com durant els anys de propietat privada d’espai lúdic, on es realitzaran els actes de la Festa Major i de Sant Sebastià Actualment fa
tres anys que està tancat a l’espera d’unes reformes per adequar l’espai per poder seguir donant servei als
veïns.
El llegat d’uns i altres pagesos d’ahir, és ara, indiscutiblement, un referent del nostre present.
Xevi Salicrú.
1- Pel que respecte al complex, dels acords presos al
conveni, la Cooperativa
cedia l’edifici del Teatre a l’Ajuntament
indefinidament , el solars de la pista i el Teatre quedaven per l’Ajuntament. El
Cafè amb solar quedava per la
Cooperativa on l’Ajuntament construïa una segona planta quedant propietaria la
Cooperativa amb una cessió de 30 anys
per l’Ajuntament de la planta segona.
2- Pomés, Jordi. L’agricultura i els sindicats pagesos a
Malgrat. Ajuntament de Malgrat 2007. Pàg. 132-133.
3. AMP. Actes plens municipals 21-8-52
Bibliografia:
Ajuntament de Palafolls. Palafolls, arquitectura, textos i
textures. Edicions del Roig. 1998.
