VALL DE BOSSAGAY: La Flama arriba a Palafolls.

Dies enrere escoltava una conferència organitzada per la SCGHVN amb el títol “La nit de Sant Joan”, a càrrec de l’Amadeu Carbó i Martorell. Aquest destacat folklorista i activista en el món festiu explicava que una expressió o una festa popular per ser tradició hi ha d’haver hagut transmissió generacional, per tant, seria molt agosarat dir que la rebuda de la Flama del Canigó és cap tradició a Palafolls, i és que ni tan sols podem dir que és costum, ja que tot just fa set anys, comptant aquest, que s’organitza a Palafolls. Abans de contar el perquè de com es va gestar l’arribada al nostre poble explicarem el que és aquesta flama que baixa del cim del Canigó.

L’any 1955 els nord-catalans Francesc Pujade (1903-1995) i Josep Deloncle (1913-1990), i el maresmenc Esteve Albert (1914-1990), inspirats pel poema èpic de mossèn Cinto Verdaguer Canigó, varen tenir la iniciativa d’encendre el foc de Sant Joan al cim del Canigó, lligant la tradició de les fogueres de Sant Joan amb aquest cim. El 1963 Pujade, que seguia encenent la flama al cim del Canigó, s’aplega amb l’empordanès i fill de nord-catalans Joan Iglesias (1926-2021) per baixar el foc de la muntanya per a encendre els foguerons del Rosselló, la Vall de Tet i el Vallespir, la Flama del Canigó neix en aquell moment. La Flama es reservarà cada any al Castellet de Perpinyà, on la matinada del dia de la vigília de Sant Joan serà pujada de nou al cim per renovar la flama i baixar-la de nou.

Les relacions entre catalans del nord i del sud s’intensifiquen aquells anys, el dos d’abril de 1966 s'encén amb la flama del Castellet una foguera al coll d’Ares, un dels punts fronterers establerts al Tractat dels Pirineus del 1659, on el Principat va quedar partit en dos estats. El 23 de juny de 1967 la Flama del Canigó va travessar per primera vegada la frontera arribant a Vic i Barcelona. De mica en mica es va anar escampant com una taca d’oli per tots els territoris de parla catalana. Cinc anys més tard arribarà al País Valencià convertint-se en el símbol d’unitat de la llengua i germanor entre tots els territoris de parla catalana, estenent-se des de Fraga a Maó i de Saldes a Guardamar.

Al Maresme també hi va arribar ben aviat, recordo de ben jovenet, als anys vuitanta, anar a rebre la Flama a Malgrat, on molts pobles de l’entorn anaven a buscar-la. Malgrat ha actuat des d'un bon principi com a punt de distribució del foc a la zona de la històrica de la Selva Marítima (Alt Maresme i la part marítima de la Selva).

I així va arribar el juny del 2019 encara sense la flama a Palafolls. Òmnium Maresme es va posar aquells dies previs al solstici en contacte amb una sòcia de l’entitat a Palafolls, la Neus Ballbé. L’entitat li va proposar organitzar l’arribada de la Flama a Palafolls amb la tasca de posar-se en contacte amb el teixit social de Palafolls per tirar endavant la proposta. La Neus em va demanar col·laboració per la meva vinculació en diverses entitats del poble, m’hi vaig afegir sense dubtar-ho, i vam convocar una reunió amb diversa gent del teixit associatiu del poble compromesa amb la llengua i el país. Ens vàrem trobar membres de les entitats d’Òmnium, la Puput, La Roda de Palafolls i la Colla Gegantera. D’aquesta primera trobada recordo al David Alenyà, Dolors Ribot Mateu, Marisa Ràmia, Judit Caimel, Neus Ballbé, Aurora Faus, Aleix Freixa, Aaron Pica i jo mateix Xevi Salicrú. Així s’inicien els passos, a correcuita, per organitzar l’acte, que tot i el temps molt just per enllestir els temes administratius tenim la complicitat i el suport del nou govern municipal que s’havia format aquells dies. S’organitza la rebuda de la Flama a la plaça de Valls d’Ax, amb la Flama anada a buscar a Malgrat, en un acte on el nou alcalde de Palafolls, en un dels primers actes que presidirà, aquest ja ens acompanyarà tots els anys, on es llegirà el manifest, es farà un petit fogueró, una ballada de sardanes i es donarà coca i cava per a tancar l’acte.

Fogueró 2019

Cartell 2019

La pandèmia no va aturar la Flama l’any següent, en un acte minimalista el foc del cim del Canigó va arribar a la sala de plens on va ser rebuda pel govern. L'any 2021 amb l’organització sota el paraigua d’Òmnium, les entitats La Roda de Palafolls, La Puput, l’Assemblea més la col·laboració de l’Ajuntament tornem a rebre la Flama a la plaça de Valls D’Ax. Manifest, coca i cava són els elements de la rebuda. L'any següent, 2022, incorporem com a col·laboradors la Cobla Palafolls i els Diablesfolls, la ballada de sardanes i una tabalada amenitzen la rebuda a les Valls d’Ax d’aquell any. La Roda, Assemblea de Palafolls Òmnium i la Puput segueixen al capdavant de la rebuda. El 2023 amb els mateixos col·laboradors i organitzadors de l’any anterior rebem consolidem la rebuda. Aquell any el fogueró se substitueix per un peveter, la forta sequera que arrossegàvem ho va fer necessari.

Cartell 2021

L’any 2024 porta novetats s’organitza a la plaça de Poppi on els Maduixots de l’Alt Maresme i la Selva Marítima hi organitzen la revetlla. L’objectiu és unir esforços i concentrar la gent al mateix espai. No només l’emplaçament serà l’únic canvi, s’hi afegeixen com organitzadors la JERC i les sardanes hi seran presents, però amb música gravada.

I arribem a enguany, el que serà el setè any, on es rebrà la Flama a Poppi com a prèvia també de la revetlla organitzada pels castellers. L’organització seguirà recaient en les tres entitats originàries i part amb la mateixa gent que es va aplegar a aquella primera reunió del 2019 sota el paraigua d’Òmnium com a organitzadors arreu del país.

Xevi Salicrú.